[Imported from Sierto 1.0]

El diari El País ens explicava ahir el problema de l'habitatge i la realitat econòmica real a través de dos joves de vint-i-cinc i vint-i-sis anys, parella de fet, que guanyen cada un 1.000 euros nets mensuals fent de «coordinadors de vol» a Barajas. El lloguer del pis els costa 750 euros. Ell està tornant el préstec amb què va pagar els estudis de pilot comercial: 335 euros més. Amb el queda han de menjar i pagar la llum, l'aigua i el gas. Quan els pregunten si van alguna vegada al cine contesten evidentment que no: «...no nos llega, es muy caro. Pero hemos comprado un DVD por 60 euros y ahora vemos en casa las pelis que bajan nuestro amigos de Internet.»

El periodista conclou: «Tras explicar en una sola frase la razón de la pirateria mundial...» Ens diran, potser, que és un cas extrem. Potser no n'és. Però el que és cert que posa la indústria en evidència: existint altres possibilitats tècniques, com és que pretén per tots els mitjans que només puguem fer servir les que li suposen un benefici econòmic més alt, les que li asseguren una tallada més grossa? Aquesta pretensió sembla totalment contrària a la lògica i fins i tot al mercat lliure. No és, tampoc, un problema aïllat. L'exemple d'aquests joves així ho palesa: hi són implicades, entre altres, la qüestió dels salaris baixos i la de l'accés tan car a la banda ampla. Ja ho veieu: les pel·lícules, les han de baixar uns amics més ben situats.