Per a facilitar un dels avantatges del open source, el reaprofitament del codi font, estan sorgint una serie de enginys de cerca especialitzats per a programadors. Als presents fins ara com Koders o Codefetch, s'afegirà en breu Krugle. Aquest ha anunciat la seua posada en marxa per al dia 8 de març, durant la O’Reilly Emerging Technology Conference a San Diego.

A més a a més de les habituals opcions de especificar llenguatge de programació (PHP, Perl, ...) o llicència (GPL, BSD ...) sembla ser que Krugle afegirà la capacitat de guardar cerques comentades

'Mash' significa mesclar, amassar, fer un puré. Diu la wikipedia que 'mash-up' en el camp de la música és sinònim de 'bastard pop' i consisteix a barrejar veu i música de diferents cançons:

Bastard pop is a musical genre which, in its purest form, consists of the combination (usually by digital means) of the music from one song with the a cappella from another. Typically, the music and vocals belong to completely different genres. At their best, bastard pop songs strive for musical epiphanies that add up to considerably more than the sum of their parts. [+]

D'altra banda, en el context del web 2.0 aquest mot s'utilitza per parlar de les tècniques de combinació de continguts (textos, imatges) procedents de fonts diverses:

A mashup is a website or web application that seamlessly combines content from more than one source into an integrated experience.
Content used in mashups is typically sourced from a third party via a public interface or API. Other methods of sourcing content for mashups include Web feeds (e.g. RSS or Atom) and JavaScript includes.
The etymology of this term almost certainly derives from its similar use in pop music.
Many people are experimenting with mashups using eBay, Amazon, Google, and Yahoos APIs. [+]

En Read/WriteWeb hi ha un article que ho explica.

Però he de dir que a mi la metàfora no m'acaba de convèncer. Crec que seria més adequat parlar de combinats que no de purés o farinetes ;-)

Tutorial en tres parts sobre Ajax..

Hola a tothom i totadona :-)
Estic ací fent provatures i aquest és el meu primer post en Elgg

D'Arcy Norman es planteja migrar de Drupal a Elgg el lloc weblogs.ucalgary.ca i rep algun comentari amb consideracions sobre com fer-ho.

També és interessant el que diu sobre Drupal: que no és que no funcioni, però la interfície pot resultar massa complicada, i a més a més es tracta d'un entorn comunitari, no personal. En aquests dos aspectes va guanyant punts Elgg: com un personal learning environment relativament senzill d'utilitzar...

retest.

[Imported from Sierto 1.0]

Explicàvem en Octeto que l'Open University ha triat Moodle per crear el seu nou «entorn d'aprenentatge en línia per al segle XXI». L'Open University és la universitat a distància de referència arreu del món. Moodle, entre els programaris de codi font obert que donen suport a l'ensenyament en línia, sens dubte és el més autènticament obert i el més dinàmic. Hi participa més gent que en cap altre, informàtics i docents que el fan evolucionar molt ràpidament per satisfer necessitats pràctiques reals de les seves universitats, escoles, etc. L'Open University ha entès que Moodle és una bona base i que l'open source és un mètode de treball eficient, productiu. Han anunciat clarament que tot allò que afegeixin a Moodle (característiques encara no implementades, eines addicionals, etc.) ho compartiran amb la comunitat. Ells es beneficien del que ara és Moodle i Moodle es pot beneficiar, molt, de la participació de l'Open.

Mentrestant, ací a la vora la Generalitat de Catalunya pareix que opta per reinventar la roda. Aquesta vegada diuen que la faran de codi font obert, això sí, però es veu que partint de zero i molt condicionada tecnològicament.

Sens dubte són dues actituds que contrasten fortament.

<em>[Imported from Sierto 1.0]</em><br /> <br /> La tendència a migrar de WebCT o Blackboard a Moodle ja es deixava veure últimament en els fòrums de <a href="http://moodle.org/">moodle.org</a>. Sens dubte hi ha una raó molt poderosa: l'estalvi. I tots els altres avantatges, és clar, d'un projecte autènticament obert.<br /> <br /> Ara, al mateix temps que s'<a href="http://cent.uji.es/octeto/node/1890">anuncia</a> l'adquisició de WebCT per Blackboard (un nou quasi monopoli que deu ser bo per als inversors, però que ha estat rebut amb cert temor pels usuaris d'ambdues plataformes), comencen a aparèixer eines que faciliten la migració a Moodle:<br /> <br /> <a href="http://moodle.org/mod/forum/discuss.php?d=32976">WebCT CE4 -> Moodle course import script</a><br /> <a href="http://moodle.org/mod/forum/discuss.php?d=32049">Blackboard 6.1 to Moodle 1.4+ Content Conversion Tool</a>

[Imported from Sierto 1.0]

Jakob Nielsen, que deté entre altres títols els de guru i rei de la usabilitat, escriu en la seva columna setmanal sobre la fi d'un paradigma: «R.I.P. WYSIWYG».

For the last twenty-five years, one user interface style has reigned supreme: the Macintosh-style graphical user interface. It's now reached its limits, however, and will be replaced by a style that partly reverses some of its most treasured interaction principles.

Algunes de les coses que diu sobre les limitacions del WYSIWYG tenen sentit. Algunes altres no tant. Que el Word tingui 1.500 comandaments és un defecte del paradigma o de Microsoft? D'altra banda, l'alternativa que promou Nielsen sona bé -«Results-Oriented UI»-, però l'exemple que posa -una demo de la nova versió d'Office- no sembla que sigui res més que una combinació de plantilles i assistents tal com ja els coneixíem.

[Imported from Sierto 1.0]

Un article de Microcontent News sobre els sistemes jeràrquics de directoris i l'ofensiva de Google contra aquest vell paradigma informacional: Google's War on Hierarchy, and the Death of Hierarchical Folders. L'emergència d'un nou paradigma -«Search, don't sort»- hi és analitzada en tres camps:

1. La recerca d'informació per Internet, on el canvi sembla ja resolt. Fins i tot Yahoo, el directori per antonomàsia, gairebé ha abandonat la classificació dels recursos en carpetes i subcarpetes.
2. El correu web, on la transició s'està produïnt d'una manera sorprenentment suau. Gràcies a l'estupenda interfície de Gmail i a l'invent de les «etiquetes» (les paraules clau de tota la vida), pareix que ningú ha trobat problemàtic un programa de correu sense carpetes.
3. Els sistemes de fitxers dels ordinadors personals, on el Google Desktop Search comença a ser un rival seriós de les carpetes de tota la vida (com l'Spotlight d'Apple, d'altra banda).

Ara que fa tants anys que gaudim dels seus avantatges, les incomoditats inherents als sistemes de directoris ja ens resulten excessives, se'ns fan a poc a poc intolerables: un fitxer només pot residir en un directori (p. ex. «Informes LMS»), tot i que el podríem tenir etiquetat amb diverses paraules clau («LMS», «Moodle», «SCORM») o podríem trobar-lo molt fàcilment en una carpeta «dinàmica», o «virtual», digues-li com vulguis, que ens llistés tots els fitxers que esmenten uns termes determinats. L'experiència del Gmail suggereix que aquesta seria també una manera còmoda i efectiva de gestionar els nostres fitxers.

Aquesta mena d'idees, tanmateix, no són pas noves. L'excèntric Ted Nelson va insistir-hi sovint. Però ell va encara més lluny. Com a bon anarquista vol carregar-se no sols les carpetes, sinó fins i tot els fitxers.