Fa un parell de dies ens vam fer ressò en Octeto de la primera especificació pública de l'IMS Common Cartridge, gairebé dos anys després que s'anunciessin els plans d'aquest nou estàndard. Ja sabíem que es tractava d'un perfil d'ús d'especificacions existents (IMS CP, QTI, LOM) i que concernia exclusivament l'empaquetament i la descripció de continguts. Els estàndards de continguts són molt importants i quan funcionen bé es poden i es deuen donar per descomptats. Són com el format d'un fitxer que volem compartir: si tots tenim programari que entén aquest format no hi haurà cap problema.

Però quan es posa molt d'èmfasi en els estàndards de continguts, també hi ha el perill de prendre la part pel tot (sinècdoque). Pot desorientar, per exemple, que l'especificació parli d'"avaluació" (assessment) per referir-se merament a exercicis per a exàmens (per més pràctic que sigui poder compartir aquests tipus de bancs de preguntes). Ja hem dit moltes vegades que això revela segurament una concepció de l'educació, o almenys de l'elearning, que es redueix a materials + examen.

I el remat, el súmmum d'aquesta concepció reductora, és que l'única novetat tècnica que IMS ha considerat necessari introduir en el Common Cartridge sigui un protocol (opcional) preparat per a validar l'autorització del mestre o de l'administrador de la plataforma en el moment d'introduir un paquet CC en un curs seu, validació que es realitzaria via web service des de la mateixa casa editorial.