[Imported from Sierto 1.0]

e-Literate ens informa que l'entorn virtual d'aprenentatge Sakai (MIT, Stanford, etc.) ha fet avanços considerables en poc de temps: «First Impression of Sakai 2.0: Better Than I Expected». Diu que encara no el troba tan madur com Moodle o .LRN, però que podria competir amb les versions bàsiques de les aplicacions comercials més comunes: Blackboard i WebCT.

Les dues deficiències grosses que hi segueix trobant són els fòrums de debat («unusably bad») i la manca de cap mena de suport per a treball en grup. Les explica per l'orientació del producte envers l'educació presencial, sembla que com a simple repositori de materials de suport: «Because nobody who had any serious intentions to teach hybrid or fully online class would let these two problems persist.» Una altra explicació -implícita en l'article i en alguns dels comentaris als quals ha donat lloc- apuntaria més aviat a la priorització dels aspectes «arquitectònics» en la construcció de l'aplicació, en detriment de les prestacions i la usabilitat.

[Imported from Sierto 1.0]

Un article de Microcontent News sobre els sistemes jeràrquics de directoris i l'ofensiva de Google contra aquest vell paradigma informacional: Google's War on Hierarchy, and the Death of Hierarchical Folders. L'emergència d'un nou paradigma -«Search, don't sort»- hi és analitzada en tres camps:

1. La recerca d'informació per Internet, on el canvi sembla ja resolt. Fins i tot Yahoo, el directori per antonomàsia, gairebé ha abandonat la classificació dels recursos en carpetes i subcarpetes.
2. El correu web, on la transició s'està produïnt d'una manera sorprenentment suau. Gràcies a l'estupenda interfície de Gmail i a l'invent de les «etiquetes» (les paraules clau de tota la vida), pareix que ningú ha trobat problemàtic un programa de correu sense carpetes.
3. Els sistemes de fitxers dels ordinadors personals, on el Google Desktop Search comença a ser un rival seriós de les carpetes de tota la vida (com l'Spotlight d'Apple, d'altra banda).

Ara que fa tants anys que gaudim dels seus avantatges, les incomoditats inherents als sistemes de directoris ja ens resulten excessives, se'ns fan a poc a poc intolerables: un fitxer només pot residir en un directori (p. ex. «Informes LMS»), tot i que el podríem tenir etiquetat amb diverses paraules clau («LMS», «Moodle», «SCORM») o podríem trobar-lo molt fàcilment en una carpeta «dinàmica», o «virtual», digues-li com vulguis, que ens llistés tots els fitxers que esmenten uns termes determinats. L'experiència del Gmail suggereix que aquesta seria també una manera còmoda i efectiva de gestionar els nostres fitxers.

Aquesta mena d'idees, tanmateix, no són pas noves. L'excèntric Ted Nelson va insistir-hi sovint. Però ell va encara més lluny. Com a bon anarquista vol carregar-se no sols les carpetes, sinó fins i tot els fitxers.