[Imported from Sierto 1.0]

Vilaweb conta que s'acaba d'activar Kinja, un bloc de blocs que, de moment, funciona en període de proves. Es tracta d'un portal de weblogs que recollirà notícies i comentaris apareguts en "alguns dels millors blocs de la xarxa", segons paraules de Vilaweb, i els presentarà ordenadament a l'internauta.

Vilaweb continua contant que "les notícies indexades a Kinja es classifiquen en catorze grans temes, que van des de la tecnologia a la ciència, passant per l'homosexualitat, el menjar, el beisbol, la política, el cinema, els mitjans de comunicació, la música i la literatura. Kinja també permet a l'usuari de destriar els articles d'un redactor de blocs específic, o de visualitzar-los tots aplegats en una sola pàgina".
Es veu que darrere del projecte Kinja, iniciat al començament de 2003 amb la idea de "investigar noves vies de navegació a través dels weblogs", està el cofundador de Pyra (i de Blogger) Meg Hourihan, i l'emprenedor Nick Denton.

Bitàcoles.net és un projecte semblant en llengua catalana.

[Imported from Sierto 1.0]

A l'octubre de 2003 es va anunciar el llançament del MilDisc, de Sanyo, el primer cd biodegradable fet amb pasta vegetal extreta del panís. Ara és Sony la que ha presentat el primer disc compacte fet parcialment de pasta de paper. Basant-se en la tecnologia Blu-ray Disc, que no requereix llum làser per a la lectura dels continguts d'un CD, el nou compacte desenvolupat per Sony i Toppan permet emmagatzemar fins a 25 GB de dades i està fet amb un 51% de paper. Aquesta característica permet a l'usuari d'escriure-hi text o imprimir-hi imatges amb més facilitat, i esborrar-ne informació senzillament retallant trossos del disc.
L'anunci arriba pocs dies abans que Sanyo presentés el seu MildDisc.

Esperem que també es puguen fer aquets cd amb pasta de paper reciclat.

[font: Vilaweb]

[Imported from Sierto 1.0]

Una notícia del diari El Mundo diu que Fujitsu ha creat un ordinador biodegradable. La carcasa està feta amb resines vegetals i permetrà estalviar fins un 40% d'energia en relació a les cubertes convencionals de plàstic.

Per què sempre el llançament i implantació dels productes es fa amb la tecnologia més contaminant i que provoca més consum d'energia i després s'investiga en materials alternatius, biodegradables i amb menys consum d'energia? No es podria començar per aquests últims primer? Igual és demanar massa.