Els materials d’estudi inclosos en els temes poden ser vídeos, textos i qualssevol altres tipus de mitjans. En tot cas, atès el caràcter obert i massiu dels MOOC, és molt important que utilitzeu sempre formats oberts i que us assegureu de disposar dels drets d’explotació (reproducció, difusió i comunicació pública). Recordeu que cal publicar en obert, amb llicència Creative Commons, els materials que cree l’equip docent per al curs.
Formats No és aconsellable fer servir formats que puguen requerir l’ús de programari de pagament. P. ex. formats de processador de textos, o de presentacions, que potser només es visualitzarien correctament amb Microsoft Office 1. En aquests casos, és millor exportar el document en format PDF i penjar-lo en aquest format. En cas que resulte imprescindible distribuir fitxers que requerisquen un programari específic, aquest hauria de ser programari lliure, o si més no gratuït, i s’hauria de proporcionar l’enllaç i les instruccions per a baixar-lo i instal·lar-lo. Tipus de mitjà Formats recomanables Formats no recomanables Textos Pàgines web creades amb Moodle. PDF ODT (OpenOffice) .doc (Word) Presentacions PDF Inserir mitjançant codi <iframe> o <embed> (SlideShare, Prezi, etc.) ODP (OpenOffice) .ppt (PowerPoint) Vídeos i animacions Inserir mitjançant l’editor estàndard de Moodle introduint l’enllaç a Youtube o Vimeo. MP4 WMV AVI Àudio MP3 MP4 WMA WAV Preu de Microsoft Office per a estudiants: 119€. Llicència vàlida per a un sol PC. No inclou totes les aplicacions. Versió completa 539€ (preus abril de 2014). ↩
Des del punt de vista didàctic, els MOOC es poden situar en un continu en un extrem del qual se situarien aquells cursos centrats en l’estudiant, basats en el debat, la comunicació i la interacció, i orientats a aconseguir que els participants desenvolupen coneixements o concepcions nous i els apliquen als seus contextos personals. En l’altre extrem, tindríem cursos centrats exclusivament en els materials d’aprenentatge i dissenyats per a transmetre als participants un conjunt sistemàtic i prefixat de coneixements. En el primer cas, es pot utilitzar típicament l’avaluació entre iguals. En el segon cas és més generalitzat l’ús d’exercicis autocorrectius.
El CENT, per encàrrec del Vicerectorat de Campus, Infraestructures i Noves Tecnologies, acompleix dues funcions de suport en els MOOC de l’UJI:
Gestió de la plataforma tecnològica (instal·lació, actualització, manteniment i configuració). Assessorament dels equips docents que realitzen els MOOC. Podeu adreçar-vos al CENT mitjançant la bústia mooc@uji.es per a resoldre qualsevol qüestió referent als MOOC, tant de tipus tècnic com pedagògic o metodològic.
L’UJI utilitza una plataforma de MOOC basada en Moodle, el mateix programari lliure amb què funciona l’Aula Virtual. Moodle és un LMS (Learning Management System) suficientment flexible per a donar suport a estudis presencials o semipresencials i alhora permetre la realització de cursos totalment en línia com els MOOC. A més a més té l’avantatge de ser una eina coneguda del professorat que ha de desenvolupar els cursos i d’una bona part de l’estudiantat potencialment interessat a participar-hi, ja que es tracta d’un dels LMS més estesos arreu del món, en tots els nivells educatius.
Un MOOC ha de presentar necessàriament les característiques següents:
Ha de ser un curs. Ha d'estar dissenyat i s'ha de desenvolupar com un curs, amb activitats i eines de comunicació que faciliten l’aprenentatge. No pot constar només d’una col·lecció de materials d'estudi. Ha de ser un curs en línia. Totes les activitats i tota la comunicació del curs s’han d’efectuar per Internet. No pot requerir cap tipus d'activitat presencial. Ha de ser obert. No sols gratuït: la participació en el curs ha d’estar oberta a qualsevol persona i els materials d’estudi també han de ser d’accés obert per a tothom. (La convocatòria de MOOC de l’UJI especifica que els materials creats per al curs s’han de publicar en el repositori institucional amb una llicència Creative Commons, preferentment Reconeixement-CompartirIgual CC-BY-SA.) Ha de ser potencialment massiu. La participació d'un gran nombre d'aprenents, com més gran millor, és essencial per a generar dinàmiques de debat, suport mutu i creació col·laborativa de coneixement. Aquestes característiques impliquen algunes diferències respecte a altres iniciatives d’elearning que resumim en el quadre següent.
Els membres de l’equip docent d’un MOOC han de dur a terme diferents funcions que enumerem i descrivim a continuació.
Dissenyar el MOOC i crear-ne els continguts Els continguts bàsics d’un MOOC són els materials d’estudi i les activitats d’aprenentatge, organitzats com una seqüència o itinerari de temes.
Planificar l’itinerari del curs. Crear els materials del curs (vídeo i altres formats). Crear les activitats d’aprenentatge. Gestionar i difondre la informació del MOOC La difusió del MOOC és una tasca fonamental per a assolir un nombre òptim d’inscripcions. Aquesta és, per tant, una tasca prèvia al començament del MOOC.
Els MOOC (Massive Open Online Courses, cursos en línia oberts i massius) són una modalitat d’educació oberta. El terme MOOC va ser encunyat per Dave Cormier l’any 2008 en ocasió del curs “Connectivism and Connective Knowledge”, dirigit pels professors George Siemens i Stephen Downes, el qual va comptar amb més de 2.200 participants a distància per Internet. A partir de 2012 els MOOC van ser popularitzats per algunes universitats i consorcis dels EUA (MIT, Harvard, Udacity, Coursera). L’any 2013 la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) va adreçar una primera convocatòria al seu professorat per a promoure la realització de MOOC. Aquesta convocatòria s’afegia a les ajudes destinades a l’elaboració i publicació de materials docents oberts.
La Universitat Jaume I posa en funcionament avui, amb el suport del CENT, el seu nou portal de cursos oberts mooc.uji.es.
Aquest portal s’obre amb els tres cursos següents:
Mujeres coraje. Desafíos en la historia Interpretación simultánea inglés-español: ejercicios de preparación EUROPA 2020: Regeneración urbana. Durant els pròxims mesos se n’hi afegiran més. Es tracta de cursos gratuïts, dissenyats i realitzats per equips docents de l’UJI d’acord amb el model dels MOOC, o cursos en línia oberts i massius, com a resultat d’una convocatòria del Vicerectorat de Campus, Noves Tecnologies i PAS.
Ponent: Pedro Pernías. Data: divendres 12 d’abril de 2013, d'11:30 a 13 h. Lloc: Aula Magna ESTCE TD0301CC.
Vídeo Conclusions El connectivisme no ha de ser només una etiqueta i s'ha de justificar en els resultats d'aprenentatge per a l'alumne, a curt termini. La dinamització de la comunitat és una tasca costosa. La producció de continguts no tradicionals és igualment difícil. La majoria d'alumnes esperen una acreditació estàndard, "oficial". Els distintius Open Badges són problemàtics per als usuaris amb perfil tecnològic baix. Google Course Builder és una plataforma robusta, recomanable 100%. Presenta mancances menors, compensades pels seus avantatges. Però és molt difícil per al professor sense una assistència tècnica adequada. Les majors resistències als MOOC vénen des de les instàncies institucionals. Per contra, s'observa una alta predisposició del professorat a oferir la seua feina en obert. Pedro Pernías és professor del departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d’Alacant i membre del comitè de tecnologia d’UNIMOOC-æmprende (“el primer MOOC en español”). En aquest seminari organitzat pel CENT ens parlarà dels temes següents:
Dates i horari: dilluns 18 i dilluns 25 de febrer, de 10 a 12:30 h.
Lloc: CENT.
Professorat: Jordi Adell (departament d’Educació, director del CENT) i Miguel Pérez (departament d’Enginyeria i Ciència dels Computadors, director del Projecte de Promoció del Coneixement Obert).
Taller teòrico-pràctic d’iniciació als MOOC (cursos en línia oberts i massius), adreçat al professorat de l’UJI que vulga organitzar un MOOC, amb l’objectiu de proporcionar un punt de partida conceptual, metodològic i alhora pràctic.
