Cinc mesos d'Octeto

El diari El País es va fer ressò d'Octeto el dilluns 4 de març en el suplement Apuntes de l'edició de la Comunitat Valenciana.

Octeto és un canal d'informació, comunicació i col·laboració sobre tecnologia educativa, el primer que existeix en castellà, creat pel CENT el passat mes d'octubre. L'audiència d'Octeto són els experts en tecnologia educativa i altres professionals de l'educació interessats en l'aplicació de les noves tecnologies. En aquests cinc mesos Octeto ha difòs 144 notícies referents a activitats acadèmiques, trobades d'experts, projectes i experiències, recursos tecnològics, recursos en línia, etc. S'han registrat més de 8000 connexions via web i més de 100 sol·licituds de subscripció per correu electrònic procedents d'arreu d'Espanya i de països hispanoamericans.

En combinació amb el directori d'enllaços mc100, Octeto ha convertit el CENT en un dels portals de referència sobre tecnologia educativa.

Article en El País
Octeto
mc100

Projectes europeus de formació en el medi local i rural

La Universitat Jaume I participa per mitjà del CENT en els projectes Innocoop i Key, inscrits respectivament en els programes Leonardo i Sòcrates de la Unió Europea. Aquests dos projectes es proposen contribuir a la formació en el medi local i rural aplicant un model d'aprenentatge cooperatiu recolzat en les noves tecnologies.

La xarxa de col·laboradors implicats en Innocoop i Key inclou entre altres organitzacions, a més de l'UJI, les següents:

- Intercoop de Castelló
- Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Castelló
- Cambra de Comerç de Dobrich (Bulgària)
- Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià
- Development Agency of Karditsa (Grècia)
- Agence Nationale pour l'Amélioration des Conditions de Travail (França)
- Vantaa Institute for Continuing Education (Finlàndia)

Projecte Innocoop: noves formes d'aprendre a cooperar per innovar en una societat cada vegada més global i més digital
Projecte Key: solucions innovadores per abordar el nou anlfabetisme en adults de l'entorn rural

Demostració d'ús d'una pissarra intel·ligent

CENT, Sala Multimèdia 16 gener 2002 16:30:00 h

El CENT convida el professorat de l'UJI a participar en una sessió de demostració d'una pissarra intel·ligent SMART Board, incorporada recentment a la seua Sala Multimèdia.

Aquest dispositiu combina les funcionalitats d'una pissarra tradicional, una pantalla de projecció i una pantalla tàctil. En combinació amb un ordinador i un videoprojector permet:

- Presentar continguts digitals emmagatzemats en l'ordinador o accessibles per Internet
- Controlar l'ordinador des de la pissarra
- Ratllar i escriure a la pissarra i guardar les notes, esquemes, etc. a l'ordinador

Les demostracions tindran lloc el dia 16 de gener a les 12:00 h i a les 16:30 h.

Sala Multimèdia

Memòria anual del CENT

El CENT ha publicat la seua memòria anual corresponent a l'any 2001. Aquest document resumeix les iniciatives i activitats desenvolupades pel Centre, emmarcades en una sèrie de projectes institucionals i projectes externs.

Els projectes institucionals del CENT es plantegen com a fi millorar la qualitat de la docència a l'UJI per mitjà de la integració de les noves tecnologies en els processos d'ensenyament/aprenentatge. S'estructuren en tres línies:

- Línia 1 "Mobilis in Mobili": accés a l'educació per mitjà d'eines telemàtiques i sistemes mòbils
- Línia 2 "Vitruvi": habilitació d'espais i entorns físics avançats per a l'ensenyament i l'aprenentatge
- Línia 3 "Plumier": formació i assessorament del professorat sobre l'aplicació de les noves tecnologies a la docència

L'objectiu dels projectes externs és traslladar aquesta mateixa visió de l'educació i les noves tecnologies a altres àmbits i nivells educatius en col·laboració amb institucions i organitzacions externes a la Universitat.

Memòria CENT 2001

Funcionalitats i requisits d'un entorn virtual d'aprenentatge

El CENT ha elaborat un conjunt de recomanacions sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims amb vista a la pròxima implantació a l'UJI d'un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge que done suport a la docència presencial i a distància.

Les recomanacions s'han agrupat sota els epígrafs següents:

- Integració amb la resta de serveis d'informació, comunicació i gestió en línia de la Universitat
- Compatibilitat dels continguts educatius
- Diversitat d'eines i estils docents
- Usabilitat i accessibilitat

Recomanacions sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims d'un entorn virtual d'aprenentatge

Recomanacions sobre funcionalitats d'un entorn virtual d'aprenentatge

Resum de l'informe sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims d'un entorn virtual d/ensenyament/aprenentatge

El CENT ha elaborat les recomanacions següents sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims amb vista a la pròxima implantació a l'UJI d'un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge que done suport a la docència presencial i a distància.

Integració

Cal assegurar el màxim grau d'integració de l'entorn virtual d'aprenentatge amb tots els altres serveis de comunicació, informació i gestió de la Universitat, tant en el nivell de l'arquitectura informàtica de l'aplicació com en la interfície d'usuari. És a dir, l'accés als estudis en què un alumne està matriculat no s'hauria de separar de:

- la informació general i d'actualitat sobre l'UJI del SIC: directori, normativa, notícies, etc.
- la informació acadèmica de Lleu: horaris, plans d'estudi, etc.
- les funcions d'interacció administrativa d'e-UJIer@: certificats, dades personals i altres que s'hi afegisquen, p. e. un tauler electrònic de notes
- el correu electrònic i altres eines de comunicació

Compatibilitat

És important que l'entorn virtual d'aprenentatge de l'UJI complisca les especificacions IMS, les quals garanteixen la compatibilitat de les bases de dades de cursos, exercicis, etc., entre sistemes distints per mitjà d'estàndards basats en XML (Extensible Markup Language). Els avantatges pràctics d'adoptar IMS són els següents:

- la possibilitat de seguir treballant amb els mateixos continguts educatius al llarg del temps, i crear-ne de nous a partir d'ells, independentment de canvis futurs de plataforma informàtica
- la possibilitat d'incorporar continguts educatius tals com unitats didàctiques o cursos complets elaborats per altres institucions o organitzacions, i també compartir els nostres

Diversitat d'eines i estils docents

L'entorn virtual d'ensenyament ha d'oferir al professorat un ampli repertori d'eines docents. D'aquesta manera cada professor podrà seleccionar les que li convinguen i adaptar l'entorn a les seues necessitats concretes derivades d'una sèrie de variables inherents als processos d'ensenyament/aprenentatge:

- l'estil docent del professor
- les característiques de la matèria objecte dels estudis
- les característiques de l'alumnat
- la naturalesa presencial o a distància dels estudis

La construcció modular de l'entorn presenta a més a més uns altres avantatges addicionals:

- cada professor podrà fer-ne ús segons el seu nivell de familiaritat amb la plataforma informàtica i aprofundir-hi a mesura que aprén i assimila noves tècniques
- es podrà ampliar les funcionalitats de l'entorn en qualsevol moment afegint-li noves eines que es consideren desitjables

Relació inicial d'eines

1. Un editor d'informació bàsica amb plantilles predefinides (programa de l'assignatura o curs, bibliografia, glossari, etc.).
2. Un administrador de continguts que permeta al professor publicar fàcilment els materials de suport dels seus estudis: documents de text o d'altres tipus, enllaços externs, etc.
3. Un calendari interactiu compartit pel professor i els alumnes i personalitzable per part de cadascú.
4. Correu electrònic per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
5. Fòrums de discussió per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
6. Xat per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
7. Un entorn de treball en grup per a aprenentatge cooperatiu.
8. Un entorn d'assignació de tasques als alumnes, avalu
ació i qualificació
.
9. Un entorn de disseny i realització d'exercicis autocorrectius per tal que l'alumne puga comprova ell mateix el seu progrés.
10. Una facilitat de seguiment del treball i el progrés de l'alumne, per part del mateix alumne i del professor.

Usabilitat i accessibilitat

Cal garantir a l'estudiantat un nombre suficient de punts d'accés des de les aules d'informàtica del campus i des de les seus externes del programa Campus Obert, sense deixar de promoure alhora la connexió des de casa. Per això mateix l'entorn ha de ser perfectament accessible amb un navegador web estàndard des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Ni el professor ni l'alumne haurien de necessitar cap programari extra per fer servir les respectives interfícies i treballar-hi còmodament. Tampoc no es podrà exigir, evidentment, un equip d'última generació ni una connexió d'alta velocitat, sinó que caldrà partir d'uns requisits tecnològics raonablement mínims: per exemple un ordinador personal Pentium o equivalent i una línia telefònica i mòdem convencionals.

A més a més, no és prou d'aconseguir que l'entorn funcione i acomplisca les tasques que se li encomanen, sinó que a més a més s'hi ha de poder treballar d'una manera còmoda i eficient, ha de ser fàcil d'aprendre, etc. La «usabilitat» mesura precisament això: la qualitat de l'experiència d'una persona que interactua amb un sistema. Recomanem per tant que s'establisquen proves i procediments de control d'usabilitat periòdics, començant per la fase d'implementació de l'aplicació informàtica.

L'accessibilitat per part de persones discapacitades mereix en aquest sentit una atenció especial, tant pel que fa a les instal·lacions i espais físics com pel que fa a la interfície de l'entorn, que haurà de tindre sempre en compte les directrius elaborades pel W3C a fi d'assegurar l'accés als continguts per mitjà de tota mena de dispositius i interfícies alternatius.