La “fatiga de Zoom” i com evitar-la
Durant l’últim any s’ha parlat sovint de la “fatiga de Zoom”. S’ha comprovat que la successió de videoconferències al llarg del dia, i un dia rere l’altre, pot resultar, per a moltes persones, una experiència extenuant. Però no és que Zoom siga, respecte a això, pitjor que les altres aplicacions de videoconferència. Simplement va ser, en determinat moment, la més utilitzada per molta gent.
Recentment s’ha publicat un estudi de Jeremy Bailenson, doctor en psicologia cognitiva i director del Virtual Human Interaction Lab de la Stanford University, en el qual analitza algunes causes possibles de la fatiga de Zoom i dona alguns consells que poden ser útils.
Les causes serien les següents:
- L'excés de contacte visual i la sensació de proximitat en veure les cares en primer pla.
- La sobrecàrrega cognitiva per la major dificultat d'interpretació del llenguatge no verbal en les videoconferències.
- L'obligació constant d'autoavaluar-nos en veure la nostra imatge en la pantalla, com el reflex d'un espill.
- La reducció de la mobilitat, atès que s'espera que ens mantinguem centrats respecte a la càmera.
I a continuació, les seues recomanacions per a millorar l’experiència d’usuari durant les videoconferències:
- Allunyar una mica més la càmera, creant un espai propi més ampli on ens puguem moure. Si és necessari, podríem connectar un teclat extern a l'ordinador portàtil.
- No posar l'aplicació de videoconferència en pantalla completa.
- Si l'aplicació ho permet, configurar-la per a no veure la nostra imatge continuament.
- No mantindre la càmera activada en tot moment.
- Replantejar algunes videoconferències com a audioconferències: és a dir, com a trucades telefòniques.
Més informació: