Conclusions del seminari "Ebooks i llibre de text"
Conclusions del seminari Ebooks i llibre de text (CENT, 6 de març de 2012).
- La lectura en suports digitals està consolidada en les franges d'edat corresponents a l'educació secundària i universitària.
- Suports de lectura emergents com ara smartphones i e-readers presenten índexs d'ús molt més baixos que l'ordinador però també significatius. Cal prendre en consideració aquests suports emergents com a via de distribució de materials d'estudi i per tant també els formats de document, especialment l'estàndard EPUB, que faciliten la lectura en aquest tipus de dispositius.
- Els llibres electrònics (ebooks) i dispositius de lectura (ereaders) són una reacció del sector del llibre a l'amenaça de la digitalització. En el sector de la música, Apple va crear un nou negoci en aquestes noves condicions, i va capturar una bona part del mercat, amb l'ecosistema integrat per l'iPod i l'iTunes Store. En el sector del llibre, Amazon va calcar l'operació amb el Kindle i la Kindle Store.
- La revolució digital en el món dels llibres, igual que ha passat abans en altres sectors, no pareix que l'hagen de fer les editorials sinó les empreses dedicades a la tecnologia.
- Amb els nous productes presentats el gener passat, Apple s'adreça específicament al sector del llibre de text. L'aplicació gratuïta per a Mac, iBooks Author, permet crear llibres de text amb elements mutimèdia i interactius, però només poden usar-se en un iPad i distribuir-se a través de l'iBookstore d'Apple. A més a més, el format d'aquests llibres està basat en EPUB, però no és EPUB ni hi és compatible.
- D'altra banda, iBooks Author és un producte molt ben acabat, a l'estil d'Apple, que prioritza el disseny i la usabilitat: és a dir, no només l'aspecte, sinó sobretot un bon funcionament. Sens dubte estimularà l'evolució del programari i dels estàndards. I iTunes U constitueix una via de difusió complementària que les universitats poden aprofitar.
- El mercat del llibre de text és un mercat trencat que no respon als interessos dels usuaris del llibre, sinó als d'altres agents. Ens podem preguntar si avui en dia els educadors i els aprenents necessitem llibres de text. En tot cas, només des del moviment dels llibres de text oberts (open textbooks) podrem realitzar totes les possibilitats de la tecnologia en favor dels aprenents.
- Sortosament, disposem d'un gran nombre d'eines lliures, potser no tan sofisticades encara com l'iBooks Author d'Apple, però molt potents i molt útils també per a facilitar l'ús, la creació i la reutilització de materials en formats d'ebook oberts.
Notes
En desembre de 2009 vam realitzar un primer seminari dedicat al tema dels llibres electrònics i als dispositius de lectura. En aquesta nova edició ens proposàvem revisar què ha passat durant els darrers dos anys i escaig, centrant-nos especialment en les noves aplicacions presentades per Apple el 19 de gener de 2012.
Lectura en suport digital
Com vam fer en l’anterior seminari, començàvem aquest remarcant que el text digital i la lectura en suport digital tenen una llarga història. Amb el desenvolupament de la informàtica i de les xarxes, els ordinadors han anat substituint i superant molts usos del paper imprès: la lectura de notícies, de tota mena d’articles i documents, la consulta de diccionaris, etc. Després han aparegut usos nous: blogs, fòrums, etc. Això ha comportat una reducció progressiva però dràstica dels usos i la utilitat de la impressió. I per tant una crisi del sector editorial.
Les dades disponibles sobre hàbits de lectura confirmen aquestes percepcions. Vg. l’informe Hábitos de lectura y compra de libros en España 2011 (PDF, 6,3 MB; fonts: Observatorio de la lectura y el libro del Ministeri de Cultura i Federación de Gremios de Editores de España).
- Un 52,7% de la població major de 14 anys llegeix en suport digital amb una freqüència almenys trimestral. Un 49% ho fan setmanalment. Això es traduiria en una xifra aproximada de 20 milions de persones.
- Pràcticament tots aquests "lectors digitals" llegeixen amb l'ordinador. El percentatge d'usuaris d'ebook readers sembla petit: un 2,7%, però es tradueix en una xifra d'un milió de persones aproximadament. Encara són més els que llegeixen amb el telèfon, iPod o altres dispositius similars: 7,6%, tres milions de persones.
- Per edats, els sectors més joves de la població són majoritàriament lectors digitals, amb percentatges que superen el 85% en la franja de 14-24 anys. En aquesta mateixa franja, l'ús de mòbils i dispositius similars per a llegir arriba al 18,3%.
- El que més es llegeix en suport digital són periòdics (34,9%) i sobretot continguts específicament d'Internet: blogs, fòrums, etc. (42,4%). Molt menys llibres: 6,8% (prop de tres milions de persones).
- Important: totes aquestes xifres creixen significativament des de 2010. P. ex. el percentatge de lectors habituals (freqüència setmanal) en suport digital passa del 42,4% al 49% en un any.
Sobre els ebooks
El terme ’ebook’ s’utilitza en dos sentits: com a llibre en format digital i com a dispositiu de lectura de llibres (ebook reader, e-reader).
Cap a l’any 2004, els llibres encara no havien estat substituïts o superats en la mateixa mesura que p. ex. la premsa, però es percebia ja l’amenaça de la digitalització, com havia passat abans amb la música. La primera onada d’ebooks comercials i e-readers constitueix una reacció calcada de la maniobra d’Apple amb els iPod i l’iTunes Store. A partir de 2004 es comercialitzen dispositius de lectura amb pantalla de paper electrònic, la qual proporciona una legibilitat similar a la del paper imprès. Es buscava, mitjançant aquests dispositius, conservar certs usos del llibre i recuperar el terreny que es pogués davant dels ordinadors i el web.
El llançament del Kindle l’any 2007 constitueix un punt d’inflexió. Amazon havia fet negoci venent llibres de paper per Internet i amb el Kindle i la Kindle Store corresponent converteix finalment en negoci el llibre electrònic. En gener de 2011 anuncia que ja ven més ebooks que paperbacks. En maig de 2011 anuncia que ja ven més ebooks que llibres de paper en conjunt.
Mentrestant, Apple havia començat a vendre en gener de 2010 un nou dispositiu, l’iPad, que també pot resultar idoni per a llegir llibres però no es limita a aquesta funció. Es una tauleta o tablet computer, amb wifi i amb pantalla lluminosa convencional, de manera que, al contrari que els dispositius de paper electrònic, també serveix per a les funcions més habituals d’un ordinador portàtil: navegació, missatgeria, reproducció de música i vídeo, prendre notes, etc. Arran de l’èxit de l’iPad, altres fabricants han comercialitzat aparells similars, inclòs Amazon amb el Kindle Fire que encara no es ven fora dels EUA.
DRM
Una característica habitual de tots els sistemes comercials de lectura d’ebooks és el DRM o Digital Rights Management: un conjunt de mecanismes tècnics, imposats per les editorials, per a dificultar la còpia dels ebooks. En la pràctica, el DRM és en el millor dels casos una molèstia per als lectors, ja que sovint impossibilita o almenys complica pràctiques habituals i perfectament raonables, p. ex. llegir l’ebook en un dispositiu diferent d’aquell on es va comprar, o prestar el llibre a algú, o copiar-ne fragments, imprimir-lo, etc.
En el negoci de la música fa anys que va començar a eliminar-se el DRM perquè es va veure que no ajudava a vendre.
Formats
A hores d’ara s’estan utilitzant principalment tres formats d’ebooks:
EPUB és un format estàndard, obert, promogut per un consorci d’empreses i organitzacions interessades en la publicació d’ebooks, incloses Apple, Adobe o Google, entre moltes altres: però no Amazon. EPUB està basat en HTML per tant permet formatar continguts d’una manera semblant a una pàgina web simple: text enriquit amb estils tipogràfics i imatges. A aquest contingut s’hi afegeix la codificació en XML de les metadades i de l’estructura del llibre per capítols i subcapítols.
La motivació bàsica d’aquest estàndard era permetre que el text s’adaptara (fluïra) automàticament en pantalles de diferents mides –des de pantalles petites de telèfons mòbils fins a tauletes o monitors– i que l’usuari poguera canviar la mida de lletra al seu gust, com es fa per exemple en un processador de textos. Això no es pot fer amb els documents en format PDF, que tenen una mida de pàgina i un formatatge fix preestablerts.
N’hi ha una versió més recent, EPUB3, encara no gaire utilitzada, que està basada en HTML5 i incorpora multimèdia (àudio i vídeo), interactivitat (Javascript) i fórmules matemàtiques, entre altres millores.
Mobipocket és el format utilitzat per Amazon, el principal venedor d’ebooks. No és un format estàndard ni obert. També està basat en HTML i funcionalment és equivalent a EPUB.
Els nous productes d’Apple
El 19 de gener passat Apple va presentar tres nous productes, adreçats al sector educatiu, que van generar molt d’enrenou.
iBooks Author i iBooks 2
iBooks Author és una aplicació per a Mac. Un processador de textos visual, WYSIWYG, que permet crear molt fàcilment llibres de text visualitzables en l’iPad mitjançant iBooks, l’aplicació de lectura de llibres. iBooks 2 és la nova versió d’iBooks.
La novetat és que els llibres creats mitjançant iBooks Author poden incloure elements multimèdia i interactius anomenats ‘widgets’ (ginys):
- Galeries d'imatges.
- Vídeos.
- Presentacions en format Keynote.
- Imatges interactives.
- Imatges 3D.
- Miniaplicacions programades en HTML5.
Tot i que iBooks Author és un editor de llibres genèric, Apple l’orienta explícitament i implícitament a la creació de llibres de text. Les plantilles disponibles dins de l’aplicació són totes de llibres de text.
El format dels documents creats per iBooks Author no és estàndard. L’extensió és .ibooks i està basat en EPUB, però no és EPUB. Els llibres creats en iBooks Author només es poden llegir en un iPad i només es poden distribuir a través de l’iBookstore d’Apple.
iTunes U
iTunes U (iTunes University) és una aplicació iOS per a iPad, iPhone i iPod touch que complementa un servei ja existent d’Apple amb el mateix nom. Aquest servei consisteix a distribuir gratuïtament materials de cursos d’universitats d’arreu del món. Aquests materials poden ser vídeos de classes o conferències, podcasts, llibres en format EPUB o PDF, etc. La nova aplicació iOS funciona com a repositori personal de cursos per a l’usuari.
Amb iTunes U, les universitats guanyen visibilitat i prestigi. I Apple aconsegueix valor afegit per als seus productes.
Sobre el llibre de text
En la seua intervenció, Jordi Adell ha plantejat set idees per als llibres de text del futur:
- Per a començar, algunes obvietats que no sempre es tenen en compte:
- estudiar ≠ llegir
- llibre de text ≠ novel·la
- etextbook ≠ ebook
- tablet ≠ ereader
- Totes les potencialitats (affordances) de la digitalització haurien de ser realitzables també amb els llibres de text:
- copy-ability
- fork-ability
- remix-ability
- interactivity
- rich media
- discover-ability
- collaboration
- serendipity
- real time-ness
- any-time
- any-where
- Els llibres de text viuen en un ecosistema molt complex...
- Múltiples agents (diversitat de necessitats i interessos).
- Legislació complexa (currículum, drets de còpia, autorització, finançament, etc.).
- Diversitat de contextos de creació i d'ús (diverses concepcions de l'ensenyament i l'aprenentatge).
- Diversitat tecnològica: dispositius/plataformes/arquitectures/formats.
- Canals de distribució i venda.
- El mercat del llibre de text és un mercat trencat...
- Els consumidors finals (els estudiants) no trien el producte.
- El producte no el paga qui el tria (el professorat).
- El preu no compta en la decisió de compra.
- Resultat: concentració empresarial, preus insostenibles, mala qualitat, etc.
- Els llibres de text de paper han rebut moltes crítiques des de la pedagogia.
- Tradicionals:
- Ideològiques: reaccionaris.
- Didàctiques: metodologies reproductives.
- Epistemològiques: visió ximple del coneixement.
- Desprofessionalització dels docents.
- Econòmiques: cost exagerat.
- Llibre electrònic:
- Usabilitat: "la xarxa no va", "iguals que en paper", "dificultat de lectura-estudi", etc.
- Molts no es poden anotar, subratllar, comentar, compartir, etc.
- Tradicionals:
- Els resultats dels estudis sobre acceptació de llibres de text electrònic per part d'estudiants i professors són poc concloents o directament negatius.
- S'han dedicat més recursos i esforços a habilitar el DRM que a aconseguir una mínima usabilitat.
- En conclusió: la realització de les possibilitats de la tecnologia a favor dels usuaris només serà possible en el marc dels open textbooks.
- Utilitzar el llibre sense compensar econòmicament l'autor.
- Copiar-lo, amb atribució de l'autoria.
- Distribuir-lo no comercialment.
- Canviar-ne el format (imprimir-lo, per exemple).
- I molts permeten remesclar-lo o crear obra derivada i distribuir-la sense ànim de lucre amb la mateixa llicència.
Eines per a treballar amb ebooks
Finalment un recull d’eines útils –no exhaustiu: n’hi ha moltes més– per a crear, utilitzar i remesclar materials en format ebook. Totes són –o estan basades en– programari lliure.
Calibre: programari per a organitzar i gestionar col·leccions de llibres electrònics. Realitza múltiples funcions:
- Conversió de formats.
- Transferència de llibres a dispositius de lectura.
- Recollida automàtica de fonts d'informació (p. ex. notícies) en format ebook.
Frequently Asked Questions about the DRM removal tools
EPUBReader: per a llegir llibres electrònics en format EPUB en el navegador (Firefox).
Writer2ePub: extensió per a OpenOffice/LibreOffice. Permet exportar qualsevol document de processador de textos en format EPUB.
Sigil: processador de textos senzill per a crear i editar llibres en format EPUB.
Wikipedia Book Creator: utilitat de la Wikipedia per a crear llibres a partir de seleccions d’articles. Tries els articles de la Wikipedia que t’interessen, els ordenes i els baixes en format OpenDocument (per a seguir editant-lo) o PDF.
Wikibooks: projecte vinculat a la Wikipedia per a crear col·laborativament llibres de text oberts (open textbooks), de la mateixa manera que es creen els articles de la Wikipedia.
Booki / Booktype: aplicació web i programari lliure, respectivament, per a editar col·laborativament llibres electrònics.