Aquesta informació podria no estar actualitzada.

En juny de 2016, el CENT va fer arribar una sèrie de consideracions sobre funcionalitats multimèdia en els espais docents de l’UJI a les altres unitats implicades i al Consell de Direcció.

Punts de partida

Els punts de partida d’aquell document eren els següents:

• La consulta en línia sobre ús i funcions de les taules multimèdia adreçada al professorat de l’UJI en març de 2015.
• Les reunions amb els diferents deganats i la direcció de l’ESTCE per a contrastar les necessitats i les particularitats de cada centre.
• La col·laboració amb l’OTOP i el Servei d’Informàtica durant el curs acadèmic 2015-2016 a fi de supervisar i avaluar la infraestructura tecnològica de les aules.

Conclusions

Les conclusions més importants a què s’havia arribat eren les següents.

• El model actual presenta problemes tècnics, organitzatius i d’usabilitat. Per a fer front a aquests problemes s’han començat a prendre diverses mesures, entre altres:
  • Millora de la velocitat d’incialització dels ordinadors de les taules multimèdia.
  • Assignació de personal tècnic de suport als centres.
  • Creació de pàgines d’ajuda en l’enllaç aulesmultimedia.uji.es.
• Tot i els problemes existents, el professorat de l’UJI valora positivament el servei. En la consulta que es va realitzar, contestada per un 25% del professorat, es reflectia una satisfacció mitjana d’un 7,3 en una escala d’1 a 10 (moda i mediana 8).
• El disseny funcional del sistema continua sent vàlid a grans trets, però el nivell d’implementació tecnològica està esgotat i la seua evolució és més que problemàtica.
• La tecnologia ha canviat molt des de la primera implementació de les taules multimèdia en l’UJI l’any 2004. Un exemple: la majoria dels ordinadors portàtils —o altres dispositius com videocàmeres, etc.— tenen eixida de vídeo HDMI des de fa sis anys o més, mentre que l’estàndard VGA es considera ja obsolet, i tanmateix en la gran majoria d’aules de l’UJI només es pot utilitzar la connexió VGA.
• Els usos també han canviat. Tant el professorat com l’estudiantat fan servir ordinadors portàtils, tauletes o telèfons intel·ligents per a les seues tasques personals i acadèmiques. A hores d’ara el cèlebre BYOD (Bring Your Own Device) ja no és tant una política que es pot adoptar o no com una realitat que cal assumir. El potèncial educatiu d’uns ordinadors de butxaca que tothom porta sempre damunt és enorme i seria una irresponsabilitat no aprofitar-lo.
• El model d’aula estandarditzat, centrat en la taula multimèdia, pressuposa i promou una metodologia expositiva. I, d’altra banda, no facilita gens, sinó al contrari, el treball per grups i la participació activa de l’estudiantat en la classe.

Recomanacions

1. Superar el concepte de taula multimèdia i pensar l’aula com a espai per a la docència amb tecnologia integrada per a facilitar les activitats d’ensenyament/aprenentatge.
2. Estendre a tots els espais de l’UJI aquesta idea d’espais educatius tecnològicament capacitats, des de les aules fins als jardins, passant pels vestíbuls, sales d’actes, la biblioteca, les cafeteries o els jardins.
3. Facilitar la integració de tota mena de dispositius, especialment els ordinadors portàtils, les tauletes i els telèfons.
   • Millorar la wifi.
   • Incrementar el nombre de punts d’alimentació elèctrica, sobretot en els espais comuns.
   • Implementar la projecció des de dispositius mòbils.
4. Establir vies de diàleg amb els usuaris. Atès el ritme dels canvis tecnològics i dels usos de la tecnologia, i la seva variabilitat i incidència en les pràctiques educatives, resulta fonamental estar al corrent de les preferències i necessitats del professorat i de l’estudiantat.
5. Dissenyar un nou model d’aula basat en cinc principis:
   • Flexibilitat. El nou model no ha de dependre d’un mobiliari fix i ha de poder adaptar-se a diferents tipus d’espais i de necessitats educatives.
   • Modularitat. Cal vincular elements a funcions. Els elements haurien de ser independents uns d’altres i s’han de poder canviar sense afectar el conjunt.
   • Invisibilitat. Cal integrar la tecnologia en els espais educatius de la manera més transparent que siga possible. Així mateix, l’equipament no hauria de limitar les metodologies docents.
   • Sostenibilitat. Cal aconseguir un equilibri raonable entre les funcionalitats i els costos d’adquisició, manteniment, substitució i ampliació o evolució.
   • Simplicitat. Com més avancem en la simplificació del model, més viables resultaran els principis anteriors i major serà la resiliència del conjunt.
6. Aprofitar la construcció de la Facultat de Ciències de la Salut com a oportunitat per a la transició cap al nou model d’aula.