Recursos multimèdia en aules i altres espais docents de l'UJI. Estudi preliminar de necessitats.

Aquesta informació podria no estar actualitzada.

Aquest estudi de necessitats sobre recursos multimèdia en aules i altres espais docents de l’UJI s’ha realitzat a petició del Vicerectorat de Campus, Infraestructures i Noves Tecnologies, atesa la funció del CENT com a unitat encarregada de promoure la innovació i la millora dels processos d’ensenyament/aprenentatge mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

La petició del vicerectorat, formulada el 2 de febrer passat, confluïa amb un projecte, dirigit pel professor Sergio Barrachina, el qual se centra a millorar el funcionament de l’ordinador de les taules multimèdia instal·lades en les aules de l’UJI.

Com a punt de partida de l’estudi s’ha realitzat una consulta en línia adreçada a tot el professorat. L’objectiu principal d’aquesta consulta ha estat demanar la col·laboració i recollir l’opinió del major nombre d’usuaris que fóra possible. Va estar oberta entre el 2 i el 23 de març. Tant el disseny de les preguntes com l’anàlisi de resultats s’han fet en col·laboració amb el professor Sergio Barrachina i amb el personal del Servei d’Informàtica implicat en la prestació del servei.

La consulta ha permès identificar, matisar o precisar els problemes existents i ha aportat suggeriments que recomanem que es tinguen en compte. Es van rebre 325 respostes, que equivalen a un 25% del professorat de l’UJI aproximadament. 220 respostes incloïen descripcions detallades dels problemes experimentats en l’ús de la taula multimèdia, suggeriments de millora i/o observacions personals. El nivell de satisfacció general expressat en una escala 1-10 és relativament alt, amb una mitjana de 7,3 (moda 8, mediana 8). La quantitat i la qualitat del conjunt de respostes evidencien la importància que el professorat concedeix a l’ús de recursos multimèdia en la docència. En general, les classes no es conceben sense l’ús d’aquests recursos: quan no funcionen adequadament, la classe no es pot fer o s’empobreix. Es tracta d’una qüestió, per tant, d’alta prioritat pel que fa a la qualitat de la docència.

A fi de complementar aquestes dades, els dies 16 i 17 de març el CENT es va entrevistar amb la direcció de l’ESTCE i amb els deganats de les tres facultats, com a responsables de l’organització de la docència en els centres respectius. També es va demanar al Servei d’Informàtica informació sobre l’equipament tecnològic de cada aula i sobre les incidències registrades al CAU.

Tot seguit presentem una llista de conclusions i recomanacions i un resum dels resultats de la consulta en què es fonamenten en gran part.

Conclusions i recomanacions

Incidències tècniques

Les incidències tècniques registrades en el CAU van ser 495 en un període aproximat d’un any. En la consulta, 206 persones (63,4% dels participants) van contestar que, durant el curs acadèmic actual o l’anterior, s’havien trobat almenys una vegada una avaria que els havia impedit utilitzar la taula. El que passa en aquests casos és que s’intenta localitzar una altra aula que estiga disponible, amb la pèrdua de temps consegüent. Les avaries, per tant, no són habituals, però quan se n’esdevé una molt probablement impedirà portar a terme la classe o se’n reduirà molt la durada. Caldrà per tant redoblar els esforços per a minimitzar-les i reduir el temps de resposta tant com siga possible. Resultaria segurament molt més eficient disposar d’una assistència tècnica propera, que actuara des del mateix centre i que poguera solucionar ràpidament els casos més simples.

L’ordinador de la taula

Els dos problemes esmentats més freqüentment pel professorat són relatius a l’ordinador de la taula multimèdia: la lentitud d’inicialització (inclosa la identificació de l’usuari), que fa perdre uns minuts i desvia l’atenció del professorat en uns moments crucials en l’inici de la classe, i la impossibilitat d’utilitzar l’ordinador per actualitzacions del sistema entre una classe i la següent. A hores d’ara el Servei d’Informàtica i el professor Sergio Barrachina estan treballant per a resoldre o minimitzar aquests dos problemes. Entenem que, des del punt de vista de la usabilitat, la solució ha de consistir en el disseny i implementació d’un sistema hardware-software suficientment simple i robust, que permeta començar a treballar més ràpidament i done resposta a les necessitats i pràctiques docents més habituals reflectides en la consulta (bàsicament projecció de presentacions, accés a l’Aula Virtual i al Web i reproducció d’àudio i vídeo en formats estàndard).

Per a la fracció de casos en què hi haja requeriments addicionals de software, recomanem promoure la utilització complementària de dispositius personals: ordinadors portàtils sobretot (ja molt comuns entre el professorat), però també caldrà donar suport a l’ús de tablets i smartphones. BYOD (Bring Your Own Device) ja no és una política que la institució pot plantejar-se si aplica o no, sinó una realitat social que ens veiem obligats a assumir. Una proporció creixent del professorat i de l’estudiantat porta damunt i utilitza de forma quotidiana dispositius tant potents o quasi com un ordinador que seria bo poder aprofitar en les activitats docents. Això requerirà millorar i facilitar la connexió wifi i implementar la projecció sense fils. En el cas d’ordinadors portàtils, caldrà facilitar també la projecció i la reproducció d’àudio, que ara requereixen utilitzar no un sinó dos cables.

L’aula com a espai per a l’aprenentatge

A continuació dels problemes amb l’ordinador, per ordre de freqüència, els següents més esmentats en la consulta són relatius a l’equipament audiovisual, especialment molestos en algunes situacions concretes. Quan aquest equipament no funciona com cal, les poques o moltes vegades que això passe, la classe es complica considerablement.

• Els micròfons —imprescindibles en aules grans, o per a enregistrar la veu— no sempre es poden utilitzar per manca de càrrega de la bateria (siga perquè no s'ha deixat connectat a la base de càrrega, perquè no es pot carregar prou entre una classe i classe, o perquè la bateria ja ha consumit el seu cicle de vida).
• Alguns videoprojectors no ofereixen la qualitat mínima necessària quan la matèria exigeix la visualització d'imatges (classes de disseny, comunicació audiovisual, història de l'art, etc.).

Després d’aquests, s’esmenten també una sèrie de factors de tipus ergonòmic, derivats de la posició de la taula, del monitor, de la pantalla de projecció i/o de la pissarra: manca d’espai per a moure’s sense tapar la pantalla de projecció, la pantalla que tapa la pissarra i no es poden utilitzar ambdues a l’hora, dificultat per a usar teclat i ratolí fora del calaix… O les condicions d’il·luminació o acústiques deficients.

Volem remarcar amb açò que l’ús de recursos multimèdia en la docència no és una qüestió merament informàtica, ni, per tant, les solucions poden ser tampoc només informàtiques. L’equipament tecnològic de l’aula no es redueix a l’ordinador de la taula, sinó que hi ha altres elements tecnològics i aspectes d’ús que no convé dissociar. L’organització dels elements estructurals de l’aula, el mobiliari i el conjunt de recursos tecnològics condicionen —faciliten o dificulten— unes maneres o altres d’enfocar l’ensenyament i l’aprenentatge. Centrar el model d’aula en la taula del professorat —pressupòsit implícit de les taules multimèdia— no fa sinó afavorir la pràctica tradicional de la classe magistral en detriment d’altres opcions com ara el treball en grup o la flipped classroom. Recomanem, doncs, que en el disseny de futurs espais i en la millora dels actuals es prenguen en consideració totes aquestes qüestions d’una manera conjunta i que es compte amb els punts de vista dels diferents actors implicats en la configuració física dels espais i en la seua dotació informàtica i audiovisual (incloent-hi, és clar, la direcció i deganats dels centres).

Targetes d’identificació i professorat extern

Un dels elements que s’han revelat com a més conflictiu és la identificació del professorat mitjançant targetes electròniques. Novament, aquest sistema podria no ser tan sòlid com resultaria desitjable: quan l’aparell o la targeta fallen no es pot accedir a la taula multimèdia o, ni tan sols, encendre els llums de l’aula, de manera que aquesta esdevé inutilitzable. Amb tot, encara que els dispositius no fallen, el problema més habitual es trobaria en les classes amb professorat extern, principalment en els màsters. Tal com s’ha dissenyat, el sistema pressuposa classes d’una hora amb professorat de plantilla (classes de grau). En el cas del professorat extern, aquest ha de ser acompanyat per algú que passe la targeta cada hora, o se li ha de proporcionar una targeta genèrica en consergeria. Encara així, es requereix a més a més l’assignació prèvia d’un compte d’usuari de l’UJI per a poder obrir la sessió en l’ordinador, o que inicie la sessió alguna altra persona en el seu lloc que sí que tinga compte de l’UJI. En aquest punt fa l’efecte que s’hagen sacrificat la solidesa i la simplicitat en nom de l’automatització i el control.

Gestió de la informació sobre espais i recursos

Un problema seriós és la manca d’informació sobre la dotació exacta de cada aula, o la dificultat d’accés a aquesta informació, que es troba dispersa en l’inventari i en altres aplicacions informàtiques i instàncies d’informació. A fi de poder resoldre ràpidament incidències pràctiques, la direcció o deganat d’un centre hauria de tenir accés a la informació sobre l’equipament tecnològic de cada aula i el seu estat, de la mateixa manera que pot saber quines aules estan lliures o quina capacitat tenen. Hi ha una avaria pendent de resoldre? En quines aules es pot gravar la classe? Quines disposen d’un videoprojector més nou, amb millor qualitat d’imatge, o amb connexió HDMI? Quins videoprojectors estan previsiblement més prop de l’obsolescència i caldria renovar? Quins micròfons tenen bateries en més bon estat?, etc.

Canvis tecnològics

Com a conseqüència d’un disseny centralitzat, l’equipament informàtic i audiovisual de les aules és altament homogeni. Les poques diferències existents s’han degut a la lògica de l’obsolescència: quan s’adquireixen models nous per substituir els que s’han espatllat o per habilitar nous espais. Aquesta relativa uniformitat té avantatges innegables pel que fa a la gestió, però tampoc no ha de ser obstacle per a afrontar la necessitat d’adaptació als canvis tecnològics, que, amb major o menor velocitat, s’imposen. Entre d’altres, podríem esmentar les pissarres digitals, les pantalles planes d’alta definició i grans dimensions que rivalitzen amb els videoprojectors, les connexions HDMI en ordinadors portàtils i altres dispositius o la conveniència de compartir informació des dels nombrosos aparells sense fils. Per tant, recomanem la realització d’experiències pilot per a provar equipament nou en aules seleccionades (o, segons el cas, en altres espais docents, vg. apartat següent), de la mateixa manera que s’ha previst fer amb el nou prototip d’ordinador de taula en què estan treballant el professor Sergio Barrachina i el Servei d’Informàtica.

Altres espais docents

La consulta en línia i les entrevistes amb els equips directius de cada centre han permès identificar altres espais que també tenen ús docent i que requeririen completar o millorar la seua dotació tecnològica:

• Els seminaris dels departaments.
• Els laboratoris docents, espais idonis per a implementar recursos específics d'una matèria o àrea de coneixement.
• Les aules informàtiques, la mancança més important dels quals és el sistema de so: no s'hi pot reproduir un àudio o escoltar els vídeos des de la taula del professorat.
• Espais com l'Aula Magna de la FCHS, que té la dotació d'una aula normal, però sense la possibilitat de gravar les classes en vídeo.

En el cas dels espais dependents dels departaments, la informació sobre l’equipament és més escassa o resulta més difícil d’obtenir que en les aules.

Informació i formació per als usuaris

A hores d’ara existeix documentació per als usuaris sobre les funcions de la taula multimèdia, però no és tan completa i consistent i, sobretot, tan visible com seria desitjable. Les funcions bàsiques de la taula són i han de ser fàcilment utilitzables sense llegir cap manual, però hem pogut comprovar que les més avançades, en moltes ocasions, ni tan sols es coneixen, tot i que satisfan demandes ben usuals (projecció des d’un ordinador portàtil, connexió amb l’ordinador del despatx, enregistrament d’una classe, streaming des de l’aula, etc.).

Aquests aspectes es poden millorar. Proposem el següent:

• Mantenir actualitzada i accessible la informació sobre els recursos multimèdia disponibles en les aules, incloent recomanacions sobre formats, mitjans i dispositius.
• Organitzar sessions informatives anuals, al començament de cada curs acadèmic, que es podrien integrar en el programa de formació del professorat novell de l'UJI (USE).

Accés a l’informe complet, amb el resum de resultats de la consulta: Recursos multimèdia en aules i altres espais docents de l’UJI. Estudi preliminar de necessitats. (Google Drive).