Recomanacions sobre funcionalitats d'un entorn virtual d'aprenentatge

Aquesta informació podria no estar actualitzada.

Resum de l'informe sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims d'un entorn virtual d/ensenyament/aprenentatge.

El CENT ha elaborat les recomanacions següents sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d’usabilitat mínims amb vista a la pròxima implantació a l’UJI d’un entorn virtual d’ensenyament/aprenentatge que done suport a la docència presencial i a distància.

Integració

Cal assegurar el màxim grau d’integració de l’entorn virtual d’aprenentatge amb tots els altres serveis de comunicació, informació i gestió de la Universitat, tant en el nivell de l’arquitectura informàtica de l’aplicació com en la interfície d’usuari. És a dir, l’accés als estudis en què un alumne està matriculat no s’hauria de separar de:

• La informació general i d’actualitat sobre l’UJI del SIC: directori, normativa, notícies, etc.
• La informació acadèmica de LLEU: horaris, plans d’estudi, etc.
• Les funcions d’interacció administrativa d’e-UJIer@: certificats, dades personals i altres que s’hi afegisquen, p. e. un tauler electrònic de notes.
• El correu electrònic i altres eines de comunicació.

Compatibilitat

És important que l’entorn virtual d’aprenentatge de l’UJI complisca les especificacions IMS, les quals garanteixen la compatibilitat de les bases de dades de cursos, exercicis, etc., entre sistemes distints per mitjà d’estàndards basats en XML (Extensible Markup Language). Els avantatges pràctics d’adoptar IMS són els següents:

• La possibilitat de seguir treballant amb els mateixos continguts educatius al llarg del temps, i crear-ne de nous a partir d’ells, independentment de canvis futurs de plataforma informàtica.
• La possibilitat d’incorporar continguts educatius tals com unitats didàctiques o cursos complets elaborats per altres institucions o organitzacions, i també compartir els nostres.

Diversitat d’eines i estils docents

L’entorn virtual d’ensenyament ha d’oferir al professorat un ampli repertori d’eines docents. D’aquesta manera cada professor podrà seleccionar les que li convinguen i adaptar l’entorn a les seues necessitats concretes derivades d’una sèrie de variables inherents als processos d’ensenyament/aprenentatge:

• L’estil docent del professor.
• Les característiques de la matèria objecte dels estudis.
• Les característiques de l’alumnat.
• La naturalesa presencial o a distància dels estudis.

La construcció modular de l’entorn presenta a més a més uns altres avantatges addicionals:

• Cada professor podrà fer-ne ús segons el seu nivell de familiaritat amb la plataforma informàtica i aprofundir-hi a mesura que aprén i assimila noves tècniques.
• Es podrà ampliar les funcionalitats de l’entorn en qualsevol moment afegint-li noves eines que es consideren desitjables.

Relació inicial d’eines

1. Un editor d’informació bàsica amb plantilles predefinides (programa de l’assignatura o curs, bibliografia, glossari, etc.).
2. Un administrador de continguts que permeta al professor publicar fàcilment els materials de suport dels seus estudis: documents de text o d’altres tipus, enllaços externs, etc.
3. Un calendari interactiu compartit pel professor i els alumnes i personalitzable per part de cadascú.
4. Correu electrònic per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
5. Fòrums de discussió per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
6. Xat per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
7. Un entorn de treball en grup per a aprenentatge cooperatiu.
8. Un entorn d’assignació de tasques als alumnes, avaluació i qualificació.
9. Un entorn de disseny i realització d’exercicis autocorrectius per tal que l’alumne puga comprova ell mateix el seu progrés.
10. Una facilitat de seguiment del treball i el progrés de l’alumne, per part del mateix alumne i del professor.

Usabilitat i accessibilitat

Cal garantir a l’estudiantat un nombre suficient de punts d’accés des de les aules d’informàtica del campus i des de les seus externes del programa Campus Obert, sense deixar de promoure alhora la connexió des de casa. Per això mateix l’entorn ha de ser perfectament accessible amb un navegador web estàndard des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Ni el professor ni l’alumne haurien de necessitar cap programari extra per fer servir les respectives interfícies i treballar-hi còmodament. Tampoc no es podrà exigir, evidentment, un equip d’última generació ni una connexió d’alta velocitat, sinó que caldrà partir d’uns requisits tecnològics raonablement mínims: per exemple un ordinador personal Pentium o equivalent i una línia telefònica i mòdem convencionals.

A més a més, no és prou d’aconseguir que l’entorn funcione i acomplisca les tasques que se li encomanen, sinó que a més a més s’hi ha de poder treballar d’una manera còmoda i eficient, ha de ser fàcil d’aprendre, etc. La «usabilitat» mesura precisament això: la qualitat de l’experiència d’una persona que interactua amb un sistema. Recomanem per tant que s’establisquen proves i procediments de control d’usabilitat periòdics, començant per la fase d’implementació de l’aplicació informàtica.

L’accessibilitat per part de persones discapacitades mereix en aquest sentit una atenció especial, tant pel que fa a les instal·lacions i espais físics com pel que fa a la interfície de l’entorn, que haurà de tindre sempre en compte les directrius elaborades pel W3C a fi d’assegurar l’accés als continguts per mitjà de tota mena de dispositius i interfícies alternatius.