CENT, 16 d'octubre de 2009, 12 h.
Free live streaming by Ustream
Documentació de suport:
Tot i que no n'existeix una única definició comunament acceptada, podem dir que per “e-learning” s'entén generalment l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i a hores d'ara específicament les tecnologies web, com a suport de tota mena de processos d'ensenyament-aprenentatge: en educació presencial o educació a distància, o en les seves combinacions en graus diversos (blended learning), en l'educació formal o en l'aprenentatge informal, en escoles, instituts i universitats, en la formació del personal dins d'institucions i empreses, etc. En aquest camp de l'e-learning, els estàndards intenten assegurar la interoperabilitat, la portabilitat i la reusabilitat de sistemes, continguts i/o processos educatius, entre altres elements.
IMS-Global Learning Consortium, un consorci internacional amb més de cent membres, és sens dubte l'organització que més especificacions d'elearning ha elaborat els darrers anys i que més ha treballat per la seua difusió i adopció. A hores d'ara, el nombre d'estàndards d'elearning existents, la seua complexitat tècnica i la diversitat d'àrees, temes i enfocaments que comprenen, farien impossible realitzar-ne ací una exposició completa, per més sumària que fos. En aquest sentit, com a criteri de selecció i per donar una visió de conjunt, recorrerem el Digital Learning Services d'IMS, una mena de dossier o portafolis de la seua feina que enclou aquelles especificacions considerades pel mateix IMS com a claus de la seua estratègia d'interoperabilitat:
L'IMS Common Cartridge (CC) és una especificació de 2008 que consisteix en realitat en un conjunt d'estàndards, alguns prèviament existents i altres de nou encuny. L'objectiu del CC és doble: 1) garantir la interoperabilitat de materials digitals de tota mena entre diferents sistemes de programari (els entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge o EVE/A) i 2) possibilitar nous models de publicació de materials. Segons IMS, l'experiència de la qual parteix el Common Cartridge és la situació d'aprenentatge habitual, en línia o mixta, en la qual típicament un mestre, professor o formador guia un grup d'estudiants. Aquest model es contraposa explícitament al de SCORM, que suposava un aprenent individual guiat per un sistema informàtic automatitzat.
Els components de l'especificació CC són els següents:
Learning Tools Interoperability (LTI) v2.0 (nova versió a hores d'ara en fase de desenvolupament) pretén proporcionar un marc únic per poder integrar fàcilment qualsevol aplicació externa amb qualsevol EVE/A. LTI complementa el Common Cartridge de manera que un paquet CC puga incloure accés segur a aplicacions externes des de dins de l'EVE/A. L'autenticació es pot compartir entre ambdues aplicacions (single sign-on) i també altres dades. L'ús d'aquest estàndard hauria de permetre l'ús d'aplicacions comunes des de diversos EVE/A (p. ex. simulacions de laboratori, eines d'avaluació o autoavaluació, etc.) sense que calga desenvolupar integracions ad-hoc en cada cas, per a cada eina.
L'estàndard IMS Learner Information Services (LIS) és una revisió de l'especificació anterior IMS Enterprise. L'objectiu d'aquestes especificacions és donar suport a la interoperabilitat entre els EVE/A i els sistemes de gestió:
La integració d'aquests sistemes de gestió amb l'EVE/A permet p. ex. automatitzar la inscripció de l'estudiantat en els cursos i grups en què estiga matriculat, la creació automàtica dels cursos assignats al professorat, la generació d'actes amb les qualificacions obtingudes, etc. L'ús de LIS facilitaria la implementació d'aquestes característiques en un EVE/A, sense necessitat de desenvolupar integracions pròpies personalitzades.
Fins ací una caracterització breu d'allò que podem anomenar l'“estratègia oficial” d'IMS: CC+LTI+LIS. Però per a esbossar el panorama actual dels estàndards d'elearning –com ha assenyalat recentment Scott Wilson, del CETIS, en el seu bloc, vg. l'apunt IMS's three-pronged strategy– resulta igualment interessant identificar aquelles altres especificacions que n'han quedat fora. Ell n'esmenta dues de particularment significatives, dos estàndards més “pedagògics” l'exclusió de les quals crida poderosament l'atenció ja que havien estat desenvolupats també per IMS al llarg dels darrers anys –amb la implicació activa d'una àmplia comunitat d'experts i professionals de l'educació i les noves tecnologies– i havien aixecat grans expectatives. Són aquests:
En resum, sembla que IMS es vol concentrar en la interoperabilitat tècnica dels materials d'estudi, del programari i dels sistemes de gestió. Per contra, es diria que manifesta relativament poc d'interès en els processos d'ensenyament i aprenentatge. O potser simplement es tracta de fer més èmfasi en aquelles àrees on l'estandardització és més senzilla i/o ja ha reeixit? De fet, IMS sí que esmenta el Learning Design i l'Eportfolio, encara que siga de passada, amb relació al Common Cartridge, com a possibles desenvolupaments futurs.
S'ha apuntat també que aquests estàndards, sobretot Eportfolio i potser fins a cert punt Learning Design, es van desenvolupar massa aviat, abans que hagueren madurat les pràctiques respectives, o el programari que les fa possibles. I després, aquestes pràctiques han evolucionat per camins (parcialment) divergents de les especificacions d'IMS, cosa que ha motivat una certa paralització dels estàndards d'IMS i l'aparació d'alternatives. Vg. l'especificació LEAP2A del CETIS, que proporciona interoperabilitat d'eportfolios mitjançant Atom.
Amb relació a això, una altra crítica que s'ha adreçat als estàndards d'IMS es refereix a la desconnexió o aïllament respecte als estàndards web d'àmbit generals, particularment els desenvolupats pel W3C. Així, p. ex., els objectius de LTI es podrien acomplir ben bé mitjançant la família d'especificacions W3C Widgets, amb una menor complicació tècnica. S'ha suggerit (vg. el blog de Scott Wilson) que tot el ventall dels “Digital Learning Services” d'IMS es podria reemplaçar per una combinació de formats oberts, estàndards web i una API REST molt senzilla per a la integració entre els EVE/A i els sistemes de gestió acadèmica. I que almenys en part l'objectiu d'IMS podria ser mantenir la tecnologia educativa com un mercat a banda, un nínxol que allunye la competència externa i assegure les possibilitats de negoci dels participants actuals.
Sens dubte l'estratègia d'IMS reflecteix sovint els interessos privats dels seus membres i no sempre l'interès general de la comunitat educativa. Cal tenir en compte que IMS és una organització sense ànim de lucre, però molts dels seus membres són empreses que comercialitzen programari o materials formatius. Des d'una institució educativa pública, estar al corrent dels estàndards que promou IMS pareix convenient, de la mateixa manera que ho és prendre'ls sempre en consideració des d'un punt de vista crític.