Eines de l'usuari

Eines del lloc


seminari:estandards

Estàndards d'elearning

CENT, 16 d'octubre de 2009, 12 h.

Free live streaming by Ustream

Documentació de suport:


Panorama actual dels estàndards d'elearning

Tot i que no n'existeix una única definició comunament acceptada, podem dir que per “e-learning” s'entén generalment l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i a hores d'ara específicament les tecnologies web, com a suport de tota mena de processos d'ensenyament-aprenentatge: en educació presencial o educació a distància, o en les seves combinacions en graus diversos (blended learning), en l'educació formal o en l'aprenentatge informal, en escoles, instituts i universitats, en la formació del personal dins d'institucions i empreses, etc. En aquest camp de l'e-learning, els estàndards intenten assegurar la interoperabilitat, la portabilitat i la reusabilitat de sistemes, continguts i/o processos educatius, entre altres elements.

IMS-Global Learning Consortium, un consorci internacional amb més de cent membres, és sens dubte l'organització que més especificacions d'elearning ha elaborat els darrers anys i que més ha treballat per la seua difusió i adopció. A hores d'ara, el nombre d'estàndards d'elearning existents, la seua complexitat tècnica i la diversitat d'àrees, temes i enfocaments que comprenen, farien impossible realitzar-ne ací una exposició completa, per més sumària que fos. En aquest sentit, com a criteri de selecció i per donar una visió de conjunt, recorrerem el Digital Learning Services d'IMS, una mena de dossier o portafolis de la seua feina que enclou aquelles especificacions considerades pel mateix IMS com a claus de la seua estratègia d'interoperabilitat:

  1. Common Cartridge
  2. Learning Tools Interoperability
  3. Learner Information Services

Common Cartridge

L'IMS Common Cartridge (CC) és una especificació de 2008 que consisteix en realitat en un conjunt d'estàndards, alguns prèviament existents i altres de nou encuny. L'objectiu del CC és doble: 1) garantir la interoperabilitat de materials digitals de tota mena entre diferents sistemes de programari (els entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge o EVE/A) i 2) possibilitar nous models de publicació de materials. Segons IMS, l'experiència de la qual parteix el Common Cartridge és la situació d'aprenentatge habitual, en línia o mixta, en la qual típicament un mestre, professor o formador guia un grup d'estudiants. Aquest model es contraposa explícitament al de SCORM, que suposava un aprenent individual guiat per un sistema informàtic automatitzat.

Els components de l'especificació CC són els següents:

  1. IMS Content Packaging (CP). Un format d'intercanvi de continguts entre sistemes que permet codificar els materials d'aprenentatge i la seua estructura interna dins d'un arxiu ZIP. Els materials es descriuen en un manifest XML i les seues parts es poden incloure dins del paquet o “cartutx” com a fitxers o bé poden residir externament i referenciar-se per URL
  2. Un nou protocol d'autorització (regles d'accés) que permet incloure dins d'un paquet parts “protegides” sota llicència d'ús (conjuntament amb parts del paquet no protegides). Aquest protocol s'implementaria com a servei web, de manera que el titular dels drets (p. ex. una editorial) autoritzaria l'ús en temps d'execució cada vegada que un usuari intentara accedir a la part protegida.
  3. Un estàndard de metadades per a descriure els continguts del paquet. De fet es tracta d'una versió reduïda o subconjunt de l'IEEE LOM (Learning Object Metadata) basada en els quinze elements bàsics de l'especificació de Dublin Core i per tant sense cap dels camps educatius de LOM, però amb la possibilitat d'ampliar-se mitjançant vocabularis més rics o específics.
  4. IMS Question and Test Interoperability (QTI). Un estàndard que permet importar i exportar exercicis d'avaluació i autoavaluació entre diferents plataformes d'elearning. 
  5. IMS Learning Tools Interoperability (vg. més avall). Un nou estàndard que permet executar aplicacions externes i compartir dades entre aquestes i l'EVE/A (p. ex. la identitat de l'usuari, els resultats aconseguits en l'aplicació externa) de manera que s'integre l'autenticació i el funcionament d'ambdós. Exemples possibles: un wiki, un aplicació de web social, un sistema extern d'avaluació, un sistema extern d'eportfolio, etc.
  6. Un altre nou estàndard (IMS Forum Initiation) per a incloure una activitat de debat dins d'un paquet, de manera que l'EVE/A puga crear el fòrum corresponent i fins i tot emplenar-lo amb uns continguts inicials predefinits: enunciats d'exercicis, temes de debat, etc.

Learning Tools Interoperability

Learning Tools Interoperability (LTI) v2.0 (nova versió a hores d'ara en fase de desenvolupament) pretén proporcionar un marc únic per poder integrar fàcilment qualsevol aplicació externa amb qualsevol EVE/A. LTI complementa el Common Cartridge de manera que un paquet CC puga incloure accés segur a aplicacions externes des de dins de l'EVE/A. L'autenticació es pot compartir entre ambdues aplicacions (single sign-on) i també altres dades. L'ús d'aquest estàndard hauria de permetre l'ús d'aplicacions comunes des de diversos EVE/A (p. ex. simulacions de laboratori, eines d'avaluació o autoavaluació, etc.) sense que calga desenvolupar integracions ad-hoc en cada cas, per a cada eina.

Learner Information Services

L'estàndard IMS Learner Information Services (LIS) és una revisió de l'especificació anterior IMS Enterprise. L'objectiu d'aquestes especificacions és donar suport a la interoperabilitat entre els EVE/A i els sistemes de gestió:

  • Sistemes de gestió acadèmica: base de dades d'estudis, matrícula d'estudiants en titulacions i assignatures, horaris de classes, qualificacions, etc.
  • Sistemes de gestió de la formació del personal.
  • Sistemes de gestió de biblioteques: base de dades d'ítems bibliogràfics, préstecs a usuaris, etc.

La integració d'aquests sistemes de gestió amb l'EVE/A permet p. ex. automatitzar la inscripció de l'estudiantat en els cursos i grups en què estiga matriculat, la creació automàtica dels cursos assignats al professorat, la generació d'actes amb les qualificacions obtingudes, etc. L'ús de LIS facilitaria la implementació d'aquestes característiques en un EVE/A, sense necessitat de desenvolupar integracions pròpies personalitzades.

Crítica

Fins ací una caracterització breu d'allò que podem anomenar l'“estratègia oficial” d'IMS: CC+LTI+LIS. Però per a esbossar el panorama actual dels estàndards d'elearning –com ha assenyalat recentment Scott Wilson, del CETIS, en el seu bloc, vg. l'apunt IMS's three-pronged strategy– resulta igualment interessant identificar aquelles altres especificacions que n'han quedat fora. Ell n'esmenta dues de particularment significatives, dos estàndards més “pedagògics” l'exclusió de les quals crida poderosament l'atenció ja que havien estat desenvolupats també per IMS al llarg dels darrers anys –amb la implicació activa d'una àmplia comunitat d'experts i professionals de l'educació i les noves tecnologies– i havien aixecat grans expectatives. Són aquests:

  • IMS Learning Design (LD). Aquest estàndard va ser desenvolupat inicialment per l'Open Universiteit d'Holanda, sota la denominació Educational Modelling Language (EML), amb l'objectiu de formalitzar (i automatitzar) els processos d'ensenyament d'aquesta universitat a distància. IMS va adoptar l'EML i el va rebatejar com a Learning Design l'any 2003. L'EML/IMS LD va més enllà dels estàndards d'empaquetament de continguts com ara SCORM o IMS CP, perquè no inclou solament els materials d'estudi, sinó també la definició de la seqüència d'activitats d'ensenyament/aprenentatge (p. ex.: lectura dels materials, discussió en un fòrum, realització d'un treball escrit en grup, etc.) en què han d'interactuar els participants en un curs en els seus diversos rols, com ara estudiantat i professorat, o altres.
  • IMS Eportfolio. Estàndard d'IMS, definit en 2005, que especifica com codificar un eportfolio o portafolis electrònic dins d'un paquet IMS CP a fi de garantir-ne la interoperabilitat, és a dir, que es puga transferir entre sistemes de portafolis diferents. Un paquet IMS ePortfolio podria contenir tant els treballs en format digital que componen el portafolis (o les referències a treballs no digitals), com tota aquella informació que siga rellevant: descripció d'objectius i competències relacionades amb el portafolis, notes i reflexions de l'autor, resultats d'avaluacions, etc. etc.

En resum, sembla que IMS es vol concentrar en la interoperabilitat tècnica dels materials d'estudi, del programari i dels sistemes de gestió. Per contra, es diria que manifesta relativament poc d'interès en els processos d'ensenyament i aprenentatge. O potser simplement es tracta de fer més èmfasi en aquelles àrees on l'estandardització és més senzilla i/o ja ha reeixit? De fet, IMS sí que esmenta el Learning Design i l'Eportfolio, encara que siga de passada, amb relació al Common Cartridge, com a possibles desenvolupaments futurs.

S'ha apuntat també que aquests estàndards, sobretot Eportfolio i potser fins a cert punt Learning Design, es van desenvolupar massa aviat, abans que hagueren madurat les pràctiques respectives, o el programari que les fa possibles. I després, aquestes pràctiques han evolucionat per camins (parcialment) divergents de les especificacions d'IMS, cosa que ha motivat una certa paralització dels estàndards d'IMS i l'aparació d'alternatives. Vg. l'especificació LEAP2A del CETIS, que proporciona interoperabilitat d'eportfolios mitjançant Atom.

Amb relació a això, una altra crítica que s'ha adreçat als estàndards d'IMS es refereix a la desconnexió o aïllament respecte als estàndards web d'àmbit generals, particularment els desenvolupats pel W3C. Així, p. ex., els objectius de LTI es podrien acomplir ben bé mitjançant la família d'especificacions W3C Widgets, amb una menor complicació tècnica. S'ha suggerit (vg. el blog de Scott Wilson) que tot el ventall dels “Digital Learning Services” d'IMS es podria reemplaçar per una combinació de formats oberts, estàndards web i una API REST molt senzilla per a la integració entre els EVE/A i els sistemes de gestió acadèmica. I que almenys en part l'objectiu d'IMS podria ser mantenir la tecnologia educativa com un mercat a banda, un nínxol que allunye la competència externa i assegure les possibilitats de negoci dels participants actuals.

Sens dubte l'estratègia d'IMS reflecteix sovint els interessos privats dels seus membres i no sempre l'interès general de la comunitat educativa. Cal tenir en compte que IMS és una organització sense ànim de lucre, però molts dels seus membres són empreses que comercialitzen programari o materials formatius. Des d'una institució educativa pública, estar al corrent dels estàndards que promou IMS pareix convenient, de la mateixa manera que ho és prendre'ls sempre en consideració des d'un punt de vista crític.

seminari/estandards.txt · Darrera modificació: 2009/10/16 13:53 per bellverc