informes

Informes sobre aplicació de les noves tecnologies a la docència.

Recursos multimèdia en aules i altres espais docents de l'UJI. Estudi preliminar de necessitats.

Data: 30 d'abril de 2015. Actualització: 15 de maig de 2015.

Aquest estudi de necessitats sobre recursos multimèdia en aules i altres espais docents de l'UJI s'ha realitzat a petició del Vicerectorat de Campus, Infraestructures i Noves Tecnologies, atesa la funció del CENT com a unitat encarregada de promoure la innovació i la millora dels processos d'ensenyament/aprenentatge mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Observacions sobre l’impacte dels serveis de detecció de plagi en les universitats

Data: 15 d'abril de 2014.

Darrerament la Universitat Jaume I i altres universitats del nostre entorn han estat considerant la integració de serveis de detecció de plagi (SDP en endavant). Els SDP són sistemes informàtics dissenyats per a detectar similituds en els textos i altres materials presentats per l’estudiantat per a la seua avaluació. Existeixen sistemes comercials i lliures. Alguns dels més coneguts son Turnitin, Ephorus o Urkund.

Informe sobre entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge

El CENT, amb la col·laboració del Servei d'Informàtica i del Gabinet Tècnic del Rectorat, ha avaluat per encàrrec dels òrgans de govern de l'UJI un nombre d'entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge de codi font obert (open source). El propòsit d'aquesta avaluació ha estat seleccionar una aplicació informàtica que actue com a eina de millora en els processos formatius que desenvolupa la Universitat.

Els antecedents del procés, els criteris i la metodologia emprats en l'avaluació i les conclusions assolides, inclosa la recomanació d'utilitzar Moodle com a entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge de l'UJI, es detallen en l'informe següent:

- Selecció d'un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge de codi font obert per a la Universitat Jaume I (PDF 130 KB)

També n'hi ha sengles versions en castellà i en anglès:

- Selección de un entorno virtual de enseñanza/aprendizaje de código fuente abierto para la Universitat Jaume I
- Selection of an open source virtual learning environment for Universitat Jaume I

La Comissió UJI Virtual va aprovar ahir aquest informe i un calendari d'implantanció que preveu posar el servei a disposició de tot el professorat i l'estudiantat al començament del curs 2004/2005.

Fitxes electròniques d'alumnes

El Servei d'Informàtica de la Universitat Jaume I ha donat accés recentment al professorat a les fitxes dels seus alumnes a través del sistema de suport a l'administració i serveis corporatius e-UJIer@. Les fitxes tradicionals de cartó amb la foto enganxada es poden substituir ja per tant per una versió en línia que permet també efectuar anotacions.

Amb aquesta iniciativa es dóna compliment a una part de la proposta sobre creació d'un tauler de notes electrònic adreçada pel CENT als òrgans de govern de la Universitat en abril de 2001. En aquell moment el CENT va recomanar la creació d'un sistema centralitzat i automatitzat que notificara als alumnes les qualificacions dels exàmens abans que aquestes es consoliden definitivament en les actes. Aquest "tauler de notes electrònic" podria oferir diverses vies de consulta i notificació (web, correu electrònic, missatges a telèfons mòbils) i hauria de ser configurable per cada professor segons criteris didàctics.

Proposta de creació d'un tauler de notes electrònic per a la Universitat Jaume I
e-UJIer@
Servei d'Informàtica

Funcionalitats i requisits d'un entorn virtual d'aprenentatge

El CENT ha elaborat un conjunt de recomanacions sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims amb vista a la pròxima implantació a l'UJI d'un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge que done suport a la docència presencial i a distància.

Les recomanacions s'han agrupat sota els epígrafs següents:

- Integració amb la resta de serveis d'informació, comunicació i gestió en línia de la Universitat
- Compatibilitat dels continguts educatius
- Diversitat d'eines i estils docents
- Usabilitat i accessibilitat

Recomanacions sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims d'un entorn virtual d'aprenentatge

Recomanacions sobre funcionalitats d'un entorn virtual d'aprenentatge

Resum de l'informe sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims d'un entorn virtual d/ensenyament/aprenentatge

El CENT ha elaborat les recomanacions següents sobre funcionalitats i requisits pedagògics i d'usabilitat mínims amb vista a la pròxima implantació a l'UJI d'un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge que done suport a la docència presencial i a distància.

Integració

Cal assegurar el màxim grau d'integració de l'entorn virtual d'aprenentatge amb tots els altres serveis de comunicació, informació i gestió de la Universitat, tant en el nivell de l'arquitectura informàtica de l'aplicació com en la interfície d'usuari. És a dir, l'accés als estudis en què un alumne està matriculat no s'hauria de separar de:

- la informació general i d'actualitat sobre l'UJI del SIC: directori, normativa, notícies, etc.
- la informació acadèmica de Lleu: horaris, plans d'estudi, etc.
- les funcions d'interacció administrativa d'e-UJIer@: certificats, dades personals i altres que s'hi afegisquen, p. e. un tauler electrònic de notes
- el correu electrònic i altres eines de comunicació

Compatibilitat

És important que l'entorn virtual d'aprenentatge de l'UJI complisca les especificacions IMS, les quals garanteixen la compatibilitat de les bases de dades de cursos, exercicis, etc., entre sistemes distints per mitjà d'estàndards basats en XML (Extensible Markup Language). Els avantatges pràctics d'adoptar IMS són els següents:

- la possibilitat de seguir treballant amb els mateixos continguts educatius al llarg del temps, i crear-ne de nous a partir d'ells, independentment de canvis futurs de plataforma informàtica
- la possibilitat d'incorporar continguts educatius tals com unitats didàctiques o cursos complets elaborats per altres institucions o organitzacions, i també compartir els nostres

Diversitat d'eines i estils docents

L'entorn virtual d'ensenyament ha d'oferir al professorat un ampli repertori d'eines docents. D'aquesta manera cada professor podrà seleccionar les que li convinguen i adaptar l'entorn a les seues necessitats concretes derivades d'una sèrie de variables inherents als processos d'ensenyament/aprenentatge:

- l'estil docent del professor
- les característiques de la matèria objecte dels estudis
- les característiques de l'alumnat
- la naturalesa presencial o a distància dels estudis

La construcció modular de l'entorn presenta a més a més uns altres avantatges addicionals:

- cada professor podrà fer-ne ús segons el seu nivell de familiaritat amb la plataforma informàtica i aprofundir-hi a mesura que aprén i assimila noves tècniques
- es podrà ampliar les funcionalitats de l'entorn en qualsevol moment afegint-li noves eines que es consideren desitjables

Relació inicial d'eines

1. Un editor d'informació bàsica amb plantilles predefinides (programa de l'assignatura o curs, bibliografia, glossari, etc.).
2. Un administrador de continguts que permeta al professor publicar fàcilment els materials de suport dels seus estudis: documents de text o d'altres tipus, enllaços externs, etc.
3. Un calendari interactiu compartit pel professor i els alumnes i personalitzable per part de cadascú.
4. Correu electrònic per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
5. Fòrums de discussió per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
6. Xat per a la comunicació amb els alumnes i entre els alumnes.
7. Un entorn de treball en grup per a aprenentatge cooperatiu.
8. Un entorn d'assignació de tasques als alumnes, avalu
ació i qualificació
.
9. Un entorn de disseny i realització d'exercicis autocorrectius per tal que l'alumne puga comprova ell mateix el seu progrés.
10. Una facilitat de seguiment del treball i el progrés de l'alumne, per part del mateix alumne i del professor.

Usabilitat i accessibilitat

Cal garantir a l'estudiantat un nombre suficient de punts d'accés des de les aules d'informàtica del campus i des de les seus externes del programa Campus Obert, sense deixar de promoure alhora la connexió des de casa. Per això mateix l'entorn ha de ser perfectament accessible amb un navegador web estàndard des de qualsevol ordinador connectat a Internet. Ni el professor ni l'alumne haurien de necessitar cap programari extra per fer servir les respectives interfícies i treballar-hi còmodament. Tampoc no es podrà exigir, evidentment, un equip d'última generació ni una connexió d'alta velocitat, sinó que caldrà partir d'uns requisits tecnològics raonablement mínims: per exemple un ordinador personal Pentium o equivalent i una línia telefònica i mòdem convencionals.

A més a més, no és prou d'aconseguir que l'entorn funcione i acomplisca les tasques que se li encomanen, sinó que a més a més s'hi ha de poder treballar d'una manera còmoda i eficient, ha de ser fàcil d'aprendre, etc. La «usabilitat» mesura precisament això: la qualitat de l'experiència d'una persona que interactua amb un sistema. Recomanem per tant que s'establisquen proves i procediments de control d'usabilitat periòdics, començant per la fase d'implementació de l'aplicació informàtica.

L'accessibilitat per part de persones discapacitades mereix en aquest sentit una atenció especial, tant pel que fa a les instal·lacions i espais físics com pel que fa a la interfície de l'entorn, que haurà de tindre sempre en compte les directrius elaborades pel W3C a fi d'assegurar l'accés als continguts per mitjà de tota mena de dispositius i interfícies alternatius.