Docència i propietat intel·lectual. Quins materials puc utilitzar legalment en la docència universitària?

Imatge: símbol de copyright sobre una pissarra

La majoria d'universitats espanyoles, inclosa l'UJI, informen el seu professorat sobre la necessitat d'atenir-se escrupolosament a la Llei de Propietat Intel·lectual quan es publiquen materials d'aprenentatge en l'Aula Virtual. Al mateix temps, veiem com en els mitjans de comunicació s'alternen notícies sobre quantioses multes a universitats –de centenars de milers o fins i tot milions d'euros– amb altres sobre acords econòmics entre universitats i l'entitat de gestió de drets CEDRO (notícia 1, notícia 2).

Davant d'aquesta situació, i dels dubtes que es generen entre el professorat, el propòsit d'aquest document és eminentment pràctic. Es tracta de presentar, en primer lloc, les nocions bàsiques sobre propietat intel·lectual que resulta convenient conèixer i, en segon lloc, explicar breument quins tipus de materials es poden utilitzar de forma completament legal en la docència.

Si sou membre de la comunitat universitària i teniu dubtes específics sobre docència i propietat intel·lectual, o que afecten un cas concret, podeu adreçar-vos a la bústia de consultes dretsautor@uji.es, gestionada per la Biblioteca de la Universitat Jaume I amb el suport del CENT.

  1. Nocions bàsiques sobre propietat intel·lectual
  2. Quins materials puc utilitzar legalment en l'Aula Virtual?

Nocions bàsiques sobre propietat intel·lectual

Què és la propietat intel·lectual?

La propietat intel·lectual és un conjunt de drets que la llei reconeix a la persona autora de qualsevol obra literària, artística o científica: p. ex. un llibre, un article, un vídeo, una fotografia, un gràfic, o també un mapa o un programa d'ordinador. Per això també es coneix habitualment amb la denominació de drets d'autor.

És important subratllar que la Llei de Propietat Intel·lectual atorga aquests drets a la persona autora pel fet d'haver creat l'obra, sense requerir que la inscriga en cap registre ni que faça constar en l'obra una declaració explícita de copyright o el símbol ©. Per això mateix no podem donar mai per descomptat que podem utilitzar lliurement qualsevol material trobat en Internet. Totes les obres, pel fet d'haver estat creades per algú, estan subjectes a drets de propietat intel·lectual encara que no ho hagen indicat així expressament. I per a utilitzar-les necessitem autorització dels titulars dels drets.

Els drets de propietat intel·lectual reconeguts per la llei són de dos tipus:

Drets morals o personals
Decidir sobre la divulgació de l'obra, exigir el reconeixement de la condició d'autor/a i el respecte a la integritat de l'obra, etc.
Drets patrimonials o d'explotació
Reproducció de l'obra, comunicació pública, distribució, transformació, etc. Es tracta de drets relacionats amb l'explotació econòmica de l'obra.

Els drets morals són inalienables (no es poden cedir a altres persones) i irrenunciables durant tota la vida de l'autor/a. Els drets d'explotació, tanmateix, són transmissibles: es poden cedir, sempre per escrit i amb les condicions que es pacten, a altres persones o entitats. És el que passa, p. ex., amb el contracte d'edició d'un llibre: l'autor o autora cedeix a una editorial els drets d'explotació del llibre —a fi que el publique, el distribuïsca i es venga— a canvi de rebre un percentatge de les vendes. Aquesta adquisició de drets té un límit temporal (per defecte cinc anys) i es pot fer en exclusiva (els drets cedits passen a mans de l'altra persona o entitat) o sense exclusiva (l'autor/a reté els drets i pot continuar exercint-los).

Com a conseqüència d'aquesta possible cessió de drets, l'autor/a d'una obra no és sempre titular de tots els drets d'explotació. Podria també ser titular d'alguns drets, p. ex., l'editorial amb qui s'ha acordat la publicació de l'obra.

El dret de reproducció i el de comunicació pública són els dos drets d'explotació que més hem de tenir en compte en la docència. Escanejar un llibre o article, per exemple, s'entén com un acte de reproducció. Penjar-lo en un web seria un acte de comunicació pública.

El marc jurídic i les dues tradicions

Els dos tipus de drets de propietat intel·lectual es corresponen grosso modo amb dues tradicions jurídiques: el droit d'auteur ("dret d'autor") continental (promogut a partir de la Revolució francesa) i el copyright anglosaxó (literalment "dret de còpia"). Ambdues tradicions convergeixen en la legislació internacional a partir del Conveni de Berna (1886), signat per Espanya entre molts altres estats. La Llei de Propietat Intel·lectual espanyola es pot consultar en el text consolidat aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1996 i modificat per la Llei 21/2014.

Quins materials puc utilitzar legalment en l'Aula Virtual?

Hi ha dues maneres de posar materials a disposició de l'estudiantat en l'Aula Virtual: penjant fitxers en l'Aula Virtual o com a enllaços externs a pàgines d'altres webs.

Els enllaços a obres disponibles en un altre web són jurídicament més segurs. Es poden publicar sempre que no ens conste que l'obra enllaçada s'estiga distribuint de manera il·lícita. Ja sabeu que la Biblioteca de l'UJI us proporciona nombrosos recursos de text complet que podeu enllaçar fàcilment. Podeu trobar llibres i articles en el portal de llibres electrònics, en les revistes electròniques i en el Repositori UJI.

També podeu inserir lliurement imatges i vídeos que residisquen en altres webs, sempre que aquests webs faciliten un codi d'inserció. En aquest cas tenen una consideració similar als enllaços. Així, p. ex., els vídeos de YouTube o de Vimeo.

Codi d'inserció de YouTube (captura de pantalla)

Pel que fa als fitxers, es poden penjar legalment en l'Aula Virtual els tipus d'obres o fragments d'obres següents:

Obres pròpies

En primer lloc, el professorat pot distribuir entre l'estudiantat còpies d'aquelles obres de les quals siga autor/a, sempre que en conserve els drets necessaris: és a dir, sempre que no haja cedit els drets en exclusiva a tercers, p. ex. a una editorial en el cas d'un llibre o d'un article. Cal assegurar-se, per tant, de no haver cedit els drets en exclusiva i en cas que s'haja fet comprovar durant quin termini de temps.

Si es tracta d'obres en col·laboració, els drets pertanyen a tots els autors i per tant es necessitaria l'autorització de tots. En el cas d'obres col·lectives, és a dir, resultat de la iniciativa d'una persona que dirigeix i coordina l'elaboració de l'obra, els drets corresponen a aquesta persona, excepte que s'haja pactat una altra cosa entre els participants.

Si es tracta d'un article científic, algunes editorials permeten a l'autor/a publicar el preprint encara que se'ls hagen cedit tots els drets, però de vegades només després d'un cert període de temps. Cal tenir en compte tots aquests detalls a fi de no trobar-se en una situació problemàtica.

Recordeu que la producció científica de l'UJI es recull en el Repositori UJI - Investigació. Cada article vostre té una adreça única dins del Repositori, que és la que es recomana utilitzar per a enllaçar-lo.

Obres d'altres autors/es, amb autorització expressa

Per a poder distribuir entre l'estudiantat obres completes d'altres autors/es és imprescindible obtenir una autorització expressa (escrita) de la persona o entitat titular dels drets, que pot ser l'autor/a o, per exemple, una editorial. Existeixen, tanmateix, algunes excepcions a aquest requisit que considerem a continuació.

Citacions

L'article 32.1 de la Llei de Propietat Intel·lectual permet incloure dins d'una obra pròpia fragments d'obres d'altres autors/es, sense demanar permís als titulars dels drets, sempre que es faça a títol de citació o amb la finalitat d'analitzar el fragment, comentar-lo o sotmetre'l a judici crític. Els fragments poden ser de naturalesa escrita, sonora o audiovisual. També poden ser imatges completes, p. ex. fotografies. La utilització d'aquestes obres només pot fer-se amb fins docents o d'investigació i sempre cal indicar la font i el nom de l'autor/a de l'obra utilitzada.

Fragments breus i imatges (il·lustració per a l'ensenyament)

L'article 32.3 de la Llei de Propietat Intel·lectual permet que el professorat d'educació reglada difonga entre el seu estudiantat fragments breus de qualsevol obra, excepte llibres de text o manuals universitaris, sense demanar permís als titulars dels drets, sempre que es faça sense finalitat comercial i amb l'objectiu d'il·lustrar l'activitat educativa. Aquesta excepció avala també la utilització d'imatges completes, p. ex. fotografies. La utilització d'aquestes obres només pot tenir lloc en el context de l'ensenyament, presencial o a distància, i sempre cal indicar la font i el nom de l'autor/a de l'obra utilitzada. La llei no precisa quina extensió poden tenir els fragments: només diu que han de ser "un extracte o porció quantitativament poc rellevant sobre el conjunt [de l'obra]".

Cal remarcar que el fet que aquesta excepció s'aplique exclusivament al professorat d'educació reglada, en el context de les seues classes, exclou que es puga aplicar a altres casos anàlegs com ara conferències o cursos de formació, p. ex. els cursos de formació del PDI o PAS de les universitats, especialment els cursos impartits per PAS.

És el mateix cas de l'excepció següent, aplicable en les universitats, que sí que permet l'ús de llibres de text o manuals universitaris i determina més exactament l'extensió dels fragments.

Capítols de llibres, articles de revistes, o fragments equivalents a un 10% del total, de tota mena de publicacions.

L'article 32.4 de la Llei de Propietat Intel·lectual introdueix una nova excepció, restringida a l'àmbit universitari i als centres públics d'investigació, que permet difondre internament fragments de tota mena d'obres (inclosos llibres de text i manuals universitaris) sense demanar autorització als titulars dels drets. S'estableixen les condicions següents:

  • Només es pot fer per a il·lustració amb fins educatius i d'investigació i només en les universitats i centres públics d'investigació (no en escoles o instituts).
  • Els fragments s'han de limitar a un capítol d'un llibre, un article de revista o una extensió d'un 10% del total de l'obra.
  • No inclou l'ús de fragments sonors o audiovisuals: només es tracta d'obres impreses (o que puguen imprimir-se).
  • Només hi poden tenir accés el personal docent o investigador i l'estudiantat del centre (és a dir, només es pot fer dins de cursos tancats).

Podeu, per tant, penjar en l'Aula Virtual materials d'aquestes característiques, parant molt de compte en la seua extensió (un capítol complet d'un llibre, un article de revista o un 10% del total de l'obra) i només en cursos tancats. Aquesta excepció, que es una ampliació de l'anterior, va entrar en vigor en novembre de 2015 i sí que genera drets econòmics que la universitat ha de satisfer a través de les entitats de gestió.

Novament, com l'excepció anterior, aquesta tampoc seria aplicable als cursos de formació impartits per PAS.

Obres publicades amb llicències Creative Commons

Les llicències Creative Commons són avisos explícits de cessió de drets. L'autor/a pot decidir permetre alguns usos de la seua obra i ho expressa mitjançant una llicència predefinida. Les obres publicades amb llicències Creative Commons, per tant, es poden utilitzar sense demanar cap autorització, sempre que es respecten els termes d'ús que l'autor/a ha fet explícits en la llicència.

A hores d'ara aquestes llicències s'utilitzen àmpliament, p. ex. en la Wikipedia (tant per al text dels articles com en moltes de les imatges), en una part de les imatges de Flickr, o en algunes publicacions periòdiques, incloses revistes científiques (vg. el directori de revistes científiques d'accés obert DOAJ).

Google permet buscar obres publicades amb llicències Creative Commons mitjançant les opcions de cerca avançada.

Opcions de cerca avançada de Google (captura de pantalla)

La llicència de cada obra indica quines condicions concretes d'ús ha determinat l'autor/a. Tot seguit enumerem les diferents condicions que hi poden aparèixer. La primera condició està inclosa obligatòriament en totes les llicències Creative Commons, mentre que les altres són opcionals i l'autor/a de l'obra pot decidir aplicar-les o no.

Reconeixement (Attribution, by)
CC Attribution iconSempre cal reconèixer l'autoria de l'obra, fent constar, almenys, el nom de l'autor/a, el títol de l'obra i, si n'hi ha, l'enllaç URL de l'obra.
No comercial (NoCommercial, nc)
CC NoCommercial iconL'autor/a només autoritza els usos no comercials de l'obra. S'entén per "ús comercial" el que s'encamina a l'obtenció d'un benefici mercantil o una contraprestació monetària.
Sense obres derivades (NoDerivatives, nd)
CC NoDerivatives iconL'autor/a només autoritza l'ús de l'obra sense modificacions. Una "obra derivada" seria una obra creada a partir de l'obra original objecte de la llicència. P. ex. una traducció, o modificar o reelaborar l'obra, etc.
Compartir igual (ShareAlike, sa)
CC ShareAlike iconS'autoritzen les obres derivades, sempre que mantinga la mateixa llicència que l'obra original quan siguen divulgades.

Les diferents llicències Creative Commons són el resultat de la combinació d'aquestes condicions. Quan es tracta de publicar en l'Aula Virtual una obra completa, sense fer-ne cap modificació, totes les llicències Creative Commons podrien servir (entenem que els estudis de l'UJI no tenen fins comercials). En altres casos, p. ex. quan es necessite introduir alguna modificació en l'obra, o traduir-la, etc., caldrà comprovar quines condicions exactes inclou la llicència.

Més informació: Guía práctica de las licencias Creative Commons (Alejandro Vera Palencia).

Obres de domini públic

Els drets d'explotació d'una obra s'extingeixen com a regla general setanta anys després de la mort de l'autor/a (tot i que aquest termini pot variar per a alguns tipus d'obres i segons diversos factors). Transcorregut aquest període, l'obra passa al domini públic i qualsevol persona la pot utilitzar lliurement, sense demanar autorització a ningú. Es manté, això sí, l'obligació de citar font i autor/a i respectar la integritat de l'obra.

Cal aclarir que aquest pas al domini públic es refereix a l'obra original. Així, per exemple, una traducció realitzada posteriorment mantindrà els seus drets de propietat intel·lectual durant el període de setanta anys a partir de la mort de l'autor/a de la traducció. Podríem, per exemple, utilitzar lliurement el text original de Qu'est-ce que la propriété? de Proudhon (1809-1865), però no podem donar per descomptat que podem utilitzar-ne qualsevol traducció al català o al castellà, sinó que n'hauríem de comprovar els drets.

Moltes de les imatges incloses en els articles de la Wikipedia són de domini públic. També són de domini públic les edicions de llibres del Projecte Gutenberg.

Llibres complets, o articles, amb llicència especial per a ús docent

La Biblioteca de l'UJI facilita l'accés a una sèrie de Portals de llibres electrònics que permeten llegir llibres electrònics en línia o fins i tot baixar-los per a poder-los llegir sense connexió a la xarxa. L'accés a aquests portals només és possible per al professorat i l'estudiantat de l'UJI des de la xarxa de l'UJI. En cas que vulgueu utilitzar algun d'aquests llibres com a material d'estudi d'un curs de l'Aula Virtual, és aconsellable que publiqueu l'enllaç de la pàgina on es pot baixar el llibre i que el baixe cada estudiant, en lloc de penjar vosaltres el fitxer en l'Aula Virtual.

Obres en accés obert

Per facilitar la tasca de recerca de recursos d'informació que es puguen utilizar legalment en l'Aula Virtual, podeu consultar en el web de la Biblioteca de l'UJI el recull d'enllaços següent:

Recursos d'informació en Accés Obert (Biblioteca UJI)

En aquesta pàgina podeu trobar un recull de bancs d'imatges utilitzables en les vostres obres:

31 webs para descargar fotografías gratis y sin conflictos sobre los derechos de autor (Genbeta)