<![CDATA[Guzman : Activity]]> http://cent.uji.es/elgg/guzman/ <![CDATA[INTRODUCCIÓ]]> http://cent.uji.es/elgg/guzman/weblog/1108.html Thu, 30 Mar 2006 15:00:35 UTC
Dilluns passat em trobava en casa de la meua iaia mirant la tele quan vaig veure un anunci a la tele. No sé ben be perquè, em va vindre al cap la pregunta d´aquesta introducció: “Qué són les noves tecnologies?”. El cas es que no sé si per divertir-me una mica o perquè estava avorrit li vaig formular ixa mateixa pregunta a la meua iaia.
“Iaia, qué son les noves tecnologies?”. La pobra dona, que sempre ha segut de poble y ja té 74 anys no va saber que contestar-me. Jo li vaig comentar que ella en sabia més del que es pensava, que clar que coneixia Noves Tecnologies, o almenys tecnologies que havien sigut noves per a ella. La tele, la radio, o inclús aquell aparell reproductor de CD que només pot escoltar quan jo o el meu germà li engeguem. Vaig abstindre´m d´anomenar cap vertadera Nova Tecnologia perque la pobra dona s´haguera quedat igual que al principi si li hagués parlat de gps o mòdems.

Però va ser quan li vaig comentar que la llavadora també n´era un exemple de tecnologia que en algun moment havia canviat la seua vida quan vaig veure que les noves tecnologies no arriben a tots els llocs per igual. Quan li vaig comentar això, ella em va respondre: “jo no utilitze llavadora, vaig a llavar al llavador com he fet sempre”. Va ser aleshores quan em vaig adonar que el que per a molta gent es una tecnologia ja quotidiana, quasi oblidada, per a la meua iaia, per posar un exemple, es una autèntica nova tecnologia en tota regla.

Una vegada explicada aquesta petita anècdota, voldria comentar que el canvi que vull posar de manifest en aquesta introducció es un canvi molt més profund que el que podria suposar una simple llavadora en la vida de la meua iaia. A la meua iaia li podria estalviar una hora de feina al dia, inclús la bugada podria eixir-li una mica més neta, però el canvi que vull descriure ací es un canvi a un altre nivell, un canvi no només en la forma de treballar, també en la forma de divertir-nos, de relacionar-nos amb tot i tots els que ens envolten i el que es més important per a la nostra futura professió, inclús canviarà la nostra forma d´aprendre (i d´ensenyar) o almenys això es el que intentarem.

Tornant a l´anècdota inicial, que pel que veig m´està resultant més sucosa del que havia previst en un principi, en ella es veu clarament que una vegada introduïdes a la vida quotidiana les Noves Tecnologies es tornen invisibles, no les percebem a simple vista, es convertixen en companys diaris, éssers inanimats que ens resulten útils però la utilitat dels quals només percebem quan alguna cosa falla. Un exemple clar són aquells dies d´hivern en el poble quan se n´anava la llum i ningú sabia que fer, sense televisió, sense ràdio, sense llum, sense calefacció… però amb la família i una bona baralla de cartes a la llum d´una espelma. I es que una de les qualitats més característiques de les noves tecnologies es aquesta, romanen sempre invisibles quan sempre han estat ahí o simplement quan el seu ús es diari i generalitzat.

Aquestes NTIC tenen una sèrie de característiques comuns
-Immaterialitat: la seua matèria prima es la informació, per exemple, el ciberespai no es una cosa material, es un lloc virtual on n´hi ha informació.
-Interactivitat: tradicionalment en tots els mitjans de informació la informació només circulava desde l´emissor al receptor, televisió, radio, diaris (excepte la carta al director)… En les NTIC, però, el receptor pot influir en el missatge i en el propi emissor.
-Instantaneïtat: els missatges circulen arreu del món a la velocitat de la llum.
-Innovació: qualsevol nova tecnologia supera a l´anterior en qualitat i/o quantitat.
-Elevats paràmetres d´imatge i so: la qualitat de la informació augmenta cada vegada, a més es pot reproduir sense pèrdua de qualitat.
-Digitalització: consisteix en transformar la informació en codis numèrics que permeten una millor manipulació i distribució de la mateixa.
-Automatització i interconnexió: tot i que les noves tecnologies són cada vegada més autònomes, permeten un alt grau d´interconnexió entre elles.
-Diversitat: Poden desenvolupar molt distintes funcions,. no només s´integren en un àmbit de la societat.
(Edutec 1996)


Ara però, voldria centrar-me en la repercussió que han tingut o poden tindre en un futur pròxim aquestes Noves Tecnologies de la Informació y la Comunicació (NTIC) en el àmbit de l´educació.

Tots estem d´acord en que l´escola en la que vam passar l´EGB tots nosaltres tenia un clar objectiu central. Ixe objectiu era acumular coneixements, uns coneixements que estaven normalment en un llibre de text i que el mestre inculcava als seus alumnes. El paper del mestre era el d´un mer transmissor de conceptes.

L´entorn social, però, ha canviat molt des d´aleshores, ara l´alumne disposa de molta més informació provinent en gran part de les NTIC. A més, el volum d´informació creix cada vegada més de pressa i resulta difícil seleccionar uns continguts actuals que siguen suficients.

Ixa informació que li arriba a l´alumne, però es una informació sesgada, parcial, que li arriba a l´alumne de diferents llocs i que l´alumne ha de valorar, seleccionar, estructurar y incorporar al seu propi cos de coneixements. (Bartolomé, pg. 9)

Ahí es on s´ha de centrar l´acció del mestre del segle XXI., ha de deixar de ser mer transmisor de coneixements i s´ha de centrar en ensenyar a l´alumne mitjans i estratègies per a arribar a l´informació per ell mateix, i una vegada rebuda ixa informació saber seleccionar-la críticament. En resum, el que volem es crear ciutadans autònoms i crítics amb la societat que els envolta i la informació que els arriba d´ella.]]>
<![CDATA[Paletitzador de caixes]]> http://cent.uji.es/elgg/guzman/weblog/1042.html Thu, 30 Mar 2006 10:59:44 UTC Estel Castelló, Judit Escrig, Teresa López, Guzman Bellés

DESCRIPCIÓ
En la fotografia es pot veure un paletitzador de caixes de ceràmica agafant una caixa de primera classe y colocant-la en el palet corresponent.
Aquesta màquina classifica les caixes segons la classe (1ª, 2ª,3ª) i les paletitza al palet corresponent. A més a més, sap com col.locar les caixes en els palets de forma que siguen estables i fàcils de transportar posteriorment per a evitat que els taulells es trenquen.
Aquest estiu vaig treballar en un magatzem en el qual encara no estava instal.lada esta màquina el resultat era que haviem de paletitzar totes les caixes manualment, per tant no es molt difícil veure que aquesta màquina haguera sigut una innovació en l´empresa en la qual treballava, segur que els meus braços sí que hagueren valorat aquesta màquina com una innovació.
Aquesta màquina, però, no només ha suposat una disminució del treball físic, també ha suposat una millor qualitat en el treball realitzat, perque els palets elaborats per la màquina són més estables i proporcionats que els elaborats manualment. A més a més, també ha suposa un augment en la quantitat de treball realitzat per unitat de temps fins al punt que abans la producció era major de la que es podia paletitzar i ara es pot paletitzar una major quantitat de la que en realitat es produeix. Per tant, aquesta feina ha deixat de ser un limitant de la producció.
Possiblement una de les característiques que més poden definir aquesta màquina es l´automatització, no necessita de l´ésser humà practicament en cap de les seues funcions.
Per últim, aquesta màquina, com totes les màquines indústrials té una gran interconnexió amb totes les màquines que l´envolten. Per exemple, abans d´arribar a aquesta màquina n´hi ha una que encaixa les peces soltes i abans d´esta una que li porta les peces. Si una d´aquestes màquines no funciona correctament, això afecta les altres màquines que hi estan interconnectades.
Aquesta màquina ha sigut una revolució en el seu àmbit, com ja havia comentat abans. En primer lloc, ha suposat una disminució del treball físic realitzat en aquesta activitat, per altra banda, també ha contribuït a realitzar la mateixa activitat d´una forma més ràpida ja que la quantitat de caixes que pot manipular aquesta màquina es molt supoerior que la d´abans i per últim també ha millorat la qualitat, ja que els palets són molt més estables i homogenis, ja que tots són iguals.
Aquest paletitzador de caixes també ha tingut un efecte, junt a la resta de màquinaria indústrial, en la societat. Quan aquesta màquina encara no existia, en la secció en la que es troba, la de classificació, la gran majoria de treballadors eren homes. A l´hora de contractar al personal, el gerent tenia en compte el factor més important: la força. En canvi avui en dia, aquesta secció és una en la que més dones treballen. El paper del treballador ha canviat, ha passat d´un rol de treballador manual a una espècie de manipulador de màquines, revisor, guía.

[You do not have permission to access this file]]]>