Una introducció molt breu a l'accés obert
Peter Suber
La literatura d'accés obert (open-access, OA) és digital, en línia, gratuïta i sense la major part de restriccions de llicències i de drets d'autor. La fan possible la Internet i el consentiment de l'autor o del titular dels drets d'autor.
En la majoria de camps les revistes científiques no paguen als autors, els quals, per tant, poden autoritzar l'accés obert sense perdre ingressos. En aquest sentit, els científics i els acadèmics es troben en una situació molt diferent de la majoria de músics i cineastes, i la controvèrsia sobre l'accés obert a la música i al cinema no es pot traslladar a la literatura d'investigació.
L'accés obert és totalment compatible amb la revisió d'experts (peer review), i les iniciatives principals d'accés obert a la literatura científica i acadèmica insisteixen en la importància de la revisió. De la mateixa manera que els autors dels articles donen el seu treball, també ho fan la majoria dels editors de revistes i dels experts que participen en la revisió.
La literatura d'accés obert no es produeix gratis, encara que és menys cara que la literatura publicada convencionalment. La qüestió no és si la literarura acadèmica es pot fer sense cost, sinó si hi ha maneres de pagar el cost millors que cobrar als lectors i crear així barreres d'accés. Els models de negoci per a pagar els costos depenen de com es realitzi l'accés obert.
L'accés obert als articles d'investigació té dos vehicles primaris: les revistes d'accés obert i els arxius o dipòsits d'accés obert.
-
Els arxius o dipòsits d'accés obert no fan revisió d'experts, sinó que simplement posen el seu contingut a la lliure disposició de tot el món. Poden contenir publicacions preliminars (preprints) no revisades, o articles revisats i publicats, o ambdós. Aquests arxius poden pertànyer a una institució, com ara una universitat o un laboratori, o poden correspondre a una disciplina, per exemple física o economia. Els autors poden arxivar les seves publicacions preliminars sense el permís de ningú, i una majoria de revistes permeten ja als autors arxivar els seus articles publicats. Si un arxiu s'ajusta al protocol de recol·lecció de metadades de l'Open Archives Initiative (OAI), llavors és interoperable i els usuaris podran trobar els seus continguts sense saber quins arxius hi ha, on són, ni què contenen. A hores d'ara existeix programari de codi font obert per a crear i mantenir arxius conformes a OAI i es donen globalment les circumstàncies adequades per a usar aquest programari. El cost d'un arxiu d'aquest tipus és insignificant: una mica d'espai en un servidor i una fracció de temps d'un tècnic.
-
Les revistes d'accés obert sí que fan revisió d'experts i després posen els continguts aprovats a la lliure disposició de tot el món. Les seves despeses consisteixen en la revisió d'experts, la preparació dels originals i l'espai del servidor. Les revistes d'accés obert paguen els costos de manera molt semblant a com ho fan les cadenes de ràdio i els canals de televisió: els qui estan interessats en la divulgació del material paguen per endavant els costos de producció de manera que l'accés pugui ser gratuït per a qualsevol que disposi de l'equipament necessari. De vegades això vol dir que les revistes reben una subvenció de la universitat o del col·legi professional que les allotja. Altres vegades les revistes cobren una quota de processament per cada article acceptat, que ha de ser satisfeta per l'autor o pel seu patrocinador (l'empresa o l'agència que el finança). Les revistes d'accés obert que cobren quota de processament solen renunciar-hi en cas que els autors tinguin dificultats econòmiques. Les revistes d'accés obert amb subvencions institucionals tendeixen a no cobrar la quota de processament. Les revistes d'accés obert poden subsistir amb subvencions o quotes més reduïdes si reben ingressos d'altres publicacions, de la publicitat, d'annexos de pagament o de serveis auxiliars. Algunes institucions i consorcis ofereixen descomptes en les quotes. Algunes editorials d'accés obert eximeixen de la quota tots els investigadors afiliats a institucions que hagin adquirit una subscripció d'un any. Hi ha molt d'espai per a la creativitat a l'hora de trobar maneres de pagar els costos d'una revista d'accés obert avaluada per experts, i encara estem lluny d'haver esgotat la intel·ligència i la imaginació.
Si desitgeu consultar una introducció més extensa, vegeu la meva Open Access Overview,
http://www.earlham.edu/~peters/fos/overview.htm.
Primera versió en línia, 29 de desembre de 2004.
Copyright 2004-2005 Peter Suber. Aquest és un document d'accés obert.
Traducció del CENT, Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló http://cent.uji.es, 17 d'octubre de 2005.